diumenge, 3 de maig del 2009

Donar lliurement la vida (Pasqua 4)

Donar la vida” és l’expressió que surt més vegades en l’evangeli d’avui, concretament cinc, i que serveix per a explicar teològicament la mort de Jesús. L’evangelista Joan argumenta que Jesús dóna la vida per les ovelles del seu ramat i per les altres ovelles; és a dir, per la comunitat en particular i pels altres en general. L’evangeli afegeix que Jesús dóna la vida amb autoritat. Per últim arrodoneix que el Pare estima a Jesús precísament per donar la vida i que, fent-ho, compleix el manament diví.

Habitualment, donem a l’expressió “donar la vida” un sentit simbòlic, però tanmateix real. Donem la vida per la parella, els fills o la família; per la comunitat cristiana, l’orde religiós o per l’Església; pel partit polític, el sindicat o per la societat; per l’empresa o per la professió; per una associació cultural, esportiva o benèfica. Amb aquesta expressió manifestem la dedicació, la responsabilitat i els afanys -amb major o menor intensitat- per allò que hem optat.

“Donar la vida” també té un sentit literal: podem donar físicament la vida pels altres en moments de catàstrofes naturals o de lluita social, política o militar: són els qui anomenem herois. Es pot donar la vida en moments de persecució religiosa: aquests són els màrtirs. També es pot donar físicament la vida per les idees religioses: són els suïcides o fanàtics religiosos.

L’evangeli de Joan ens explica que la mort de Jesús té un sentit diferent: no es tracta de la mort d’un heroi ni d’un màrtir que, condicionats per l’hostilitat de l’entorn, reaccionen donant la seva vida. Menys encara no es tracta de la mort d’un fanàtic religiós que s’autoimmola. L’evangeli subratlla clarament l’autoritat i la iniciativa amb què Jesús dóna la seva vida: “Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement”. L’evangeli també subratlla -dues vegades- que Jesús té el poder de donar la vida i el poder de recobrar-la.

La mort de Jesús és diferent per la senzilla raó que ell és diferent, extraordinàriament diferent, divinament diferent. La mort de Jesús és més que la mort d’un humà, és més que una mort humana. La mort de Jesús és també la mort de Déu i una mort divina, perquè ateny a qui és plenament home i plenament Déu. Es tracta, en definitiva, d’una mort que expressa, decidídament i intencionadament, fins on és capaç d’arribar l’amor diví.

Jesús materialitza en la seva persona aquest amor diví pels humans. L’evangeli de Joan ho concreta amb l’expressió “donar la vida”: “És a causa d’això que el Pare m’estima”, “Aquesta és la missió que he rebut del Pare”. Per això Jesús esdevé el bon pastor i el millor pastor dels humans.

Donar la vida pels altres o per Déu de forma generosa, alliberada i assenyada és participar de la grandesa de Déu; és respirar l’atmosfera del transcendent; és gaudir i irradiar l’amor diví.