Desfici per estar al dia (Pasqua 5)

“El cristià ha de tenir en una mà el diari i en l’altra la Bíblia”. Aquesta màxima va sortir en temps del postconcili i ha esdevingut força popular. El contingut de la màxima és evident: la fe ha d’estar atenta a la realitat per poder encarnar-se adequadament.

Però si som fidels a aquest contingut d’estar atents a la realitat, ens atrevim a dir que aquesta màxima ja no serveix pels nostres dies. Aquesta equiparació del diari i la Bíblia va néixer en plena efervescència de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa, quan els mitjans de comunicació esdevenien portaveus entusiastes dels nous canvis socials, religiosos i polítics que s’esdevenien.

Però han passat algunes dècades i avui dia estem habituadíssims a rebre informació. Encara més, estem saturats d’informació. Retornant a la imatge de la màxima, és tanta i tanta la informació que anem acumulant en una mà que hem hagut d'arraconar la Bíblia per poder assimilar tanta notícia i poder estar al dia.

Com a ciutadans i com a creients hem d’estar informats del que passa en el món, però aquest deure s’ha convertit en un neguit aclaparador. No tenim capacitat d’absorbir tanta informació. Estem tot el dia abocats enfora, pendents i delerosos d’estar al dia de tot, com si la nostra acceptació social depengués d’estar informats. No tenim ni un instant de recolliment, d’interiorització, de silenci, de reflexió, de pregària. La Bíblia ja no ens cal, els mitjans de comunicació són la divinitat a adorar i a servir, i ens diuen cada dia el que hem de fer, pensar i opinar.

Aquest desfici informatiu ens empeny innegablement a la superficialitat i ens allunya d’una vida interior, quelcom essencial per un creient, quelcom essencial per un ésser humà amb cap i peus. L’evangeli d’avui, amb la imatge de la vinya i els sarments, ens ho expressa amb molta claredat: “Vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi”. Donar fruits implica estar empeltat constantment a Jesús per rebre la seva saba. Estar empeltat a ell implica temps, dedicació, espais de tranquil.litat, moments de contemplació: “Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res”.

Tornant a la imatge de la màxima, donar fruits de fe i ser deixebles de Jesús implica agafar la Bíblia no amb una, sinó amb les dues mans, i llegir-la pausadament i meditativament. No podem posar al mateix nivell el diari i la Bíblia. El diari és paraula d’homes, sempre atrafegada i sovint intencionada i superficial. La Bíblia és paraula de Déu, certament escrita pels humans, però plenament amarada d’esperit diví, sempre pausada i sempre il.luminadora.