dimarts, 19 de maig de 2009

Sant Feliu de Cantalici (Dilluns 6 Pasqua)

És evident que com més capaços, preparats i formats estiguem, més subjectes estarem a les temptacions que el salmista es declara allunyat: “El meu cor no és ambiciós, no són altius els meus ulls, visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi”.

No obstant, els menys capacitats i els menys formats també són subjectes d’aquestes temptacions. El cas més clar el tenim en les persones que són a la presó que, seduïts per elles, i constatant les seves limitacions, les persegueixen de forma manifestament ilegal o amoral.

Deixar-se portar per l’ambició, l’altivesa i les grandeses esdevé un neguit constant i insaciable i una font de frustracions i de desencants. En canvi el salmista proclama: “Em mantinc en una pau tranquil.la, com un nen a la falda de la mare tot esperant els vostres dons”.

Aquest és també el testimoniatge de vida de sant Feliu de Cantalici, caputxí, que després de vint-i-vuit anys de fer de pagès, esdevingué frare i feu d’almoiner pels carrers de Roma durant quaranta anys. La seva senzillesa de vida i la seva fe humil són una viva encarnació d’aquest salm.