diumenge, 24 de maig de 2009

Ascensió 2009

Fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu”. Ens ho diu l’evangeli de Marc respecte a l’ascensió de Jesús. Els Fets dels Apòstols expliquen que “s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista”. La carta als Efesis ho explica indirectament citant d’un salm: “Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes”. El salm responsorial ho solemnitza intencionadament: “Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor”.

Amb l’Ascensió de Jesús ens trobem amb un brillantíssim exemple de teologia visual. Amb la imatge tan clara i descriptiva de Jesús enlairant-se cap al cel els escriptors del Nou Testament ens expliquen quelcom determinant: la condició divina de Jesús, o com aquests dies hem estat envoltats de presències reials quedarem més bé dient que l’ascensió expressa la reialesa de Jesús.

Ubicar a Jesús a dalt del cel i asseure’l a la dreta del Pare és expressar de forma imatjada la seva intimitat i proximitat amb Déu, i alhora qualificar-lo de capacitats divines que comunica als seus deixebles. L’evangeli de Marc ens dèia que “el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb miracles”. Els Fets dels Apòstols expliquen que els deixebles rebran la força de l’Esperit Sant. La Carta als Efesis també se centra en els efectes que aquesta ascensió produeix en els humans: alliberadora de captius i repartidora de dons.

La vinguda de l’Esperit Sant, la festa de la Pentecosta que celebrarem la setmana vinent és la culminació d'aquest procés.