Heus aquí l’home! (Jn 19, 5)Divendres Sant, 10 d’abril de 2009
Any rere any, des que vaig arribar aquí per primer cop l’any 2003, m’ha impressionat molt seguir aquest Sant Crist de la Parròquia pels carrers d’Arenys tot fent el Via Crucis i veure’l també entrar en aquesta Església del convent, restant, com ara, al bell mig de l’altar, presidint aquests moments de reflexió i pregària.
Any rere any, també, d’alguna manera han anat ressonant en el meu interior aquelles paraules dites fa més de 2000 anys per un governador romà, Ponç Pilat, a una multitud enfervorida pel desig de venjança i la set de sang: HEUS AQUÍ L’HOME!
Però, què volia dir Pilat amb aquestes paraules? Què entenia la gent que cridava “crucifica, crucifica!”? Què entenem nosaltres, l’Església, amb aquestes paraules?
HEUS AQUÍ L’HOME. Què volia dir Pilat? No hi érem allà, sols podem intuir-ho, però és lícit fer-nos la pregunta. Pilat té davant seu un home que li fa nosa. Potser ja està acostumat a aquesta mena d’aldarulls quan se li acumula tanta gent a Jerusalem, com cada any, amb motiu de la Pasqua. Per a Pilat, Jesús és un home més, fins i tot quan els qui el duen per a jutjar-lo el presenten com a rei. Però aquell presoner, contràriament a tants d’altres que ha tingut davant, no es defèn. Què li demanen? Que sigui executat? Si això encara el farà més amic del Cèsar... perquè no? Un problema menys. Una nosa menys. Heus aquí l’home són unes paraules que sonen a desfer-nos dels problemes que no tenim ganes d’afrontar, que ens demanen un posicionament, una responsabilitat, davant del proïsme que volem despatxar amb preses perquè ens entreté de coses més importants a fer. Fins a quin punt som Pilat?
HEUS AQUÍ L’HOME. Què entenien amb aquestes paraules sacerdots i mestres de la Llei? Aquella gentada arrossegada, manipulada, en un moment de paroxisme? Jesús també els feia nosa, és evident. Qüestionava el Temple, la Llei, una Tradició, tot allò que implicava un sistema de coses ben travat, inamovible, còmode. Un sistema que deixava clar quins eren els bons i els dolents. Jesús els fa nosa. Cal treure’l del davant. Heus aquí l’home són unes paraules que apareixen com un dit acusador que fa evidents els nostres egoismes, les nostres mesquineses. Fins a quin punt som el sacerdot, el fariseu, la torba cridanera?
HEUS AQUÍ L’HOME. Què signifiquen per a l’Església, per a nosaltres creients, aquestes paraules? Són, primer de tot, confessió de fe, reconeixement del profund misteri de l’Encarnació: Déu s’ha fet home, home de veritat, sense enganyifes ni aparences. I aquest home mor com un innocent, com un fracassat, com un maleït. Però també són, des de la fe, paraules de reconeixement, d’un profunda intuïció: Jesús és l’home (l’ésser humà) en majúscules. Ell ha realitzat, ha fet tangible, l’home en la seva plenitud: Aquell que privilegia les persones per damunt de les coses, Aquell capaç de cercar el perdut, Aquell capaç de donar la vida pels amics i pels enemics, desinteressadament, sense cercar res a canvi, perquè estima de veritat. L’home, podríem dir, com Déu mana. Heus aquí l’home esdevenen, aleshores, unes paraules que són també un repte per a cadascú de nosaltres: és cert que nosaltres no arribem, que ens quedem sempre curts en el ser plenament homes i dones. Cerquem, doncs, Jesús, acollim el seu amor, emmirallem-nos en Ell i ens anirem semblant a Ell, potser arribarà el dia en què serà Déu qui ens dirà a cadascú de nosaltres: Heus aquí l’home!, perquè transparentarem plenament el seu Fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada