dimecres, 2 de juliol de 2008

Pol.len i reflexió

Les abelles, mentre xuclen el nèctar de les flors per elaborar la mel, amb les potes del darrere, adherents i en forma de cassola, recullen el pol.len del voltant que, pastat amb nèctar i amb mel en forma de boletes multicolors, és emmagatzemat en el rebost del rusc com a aliment.

De retruc, part d’aquest pol.len transportat per l’abella va caient i contribuint a la pol.linització. Un meravellós treball d’enginyeria mediambiental que ens serveix per entendre la també meravellosa enginyeria del procés reflexiu de l’ésser humà.

Les persones, ocupades i preocupades per la quotidianitat, anem impregnant-nos de vivències i de missatges que, com el pol.len, ens enduem enganxats cap a casa. Pel camí haurem deixat caure, inconscientment, alguns d’aquests impactes acumulats que hauran fet algun bé, o algun mal, en els llocs per on haurem passat.
Arribats a casa ve el moment d’anar pastant, lentament i metòdicament, la informació que se’ns ha adherit; informació amb textures, formes, tamanys i colors diferents que es va barrejant, una i altra vegada, amb els nostres criteris, idees, creences, valors i sensibilitat. El resultat d’aquest procés són unes boles de reflexió multicolor fetes a consciència que evidencien, per una banda, l’origen de la informació rebuda, i per l’altra, la personalització a que ha estat sotmesa.
Un fruit nutritiu de reflexió, un aliment d’alta qualitat existencial que s’emmagatzema curosament. Després, a poc a poc, assaborirem el seu gust intens, profund, original, elaborat.

3 comentaris:

Francesc xerric ha dit...

Treball meravellós d’enginyeria i tant mateix dut a terme amb la naturalitat i la humilitat dels petits:
L'abella és ben petita comparada amb els altres animals que volen, però la seva mel és la cosa més dolça. (Sir 11, 3)

Marta ha dit...

Jordi, una bella metàfora per reflexionar. A més de ser addicta a la mel....

jesuscaputxi ha dit...

No estic massa segur de si jo mateix hi dedico prou temps a fer aquest procés de reflexió, no sols amb allò rebut (podrien ser les classes de la Facultat, els pensaments assaborits fruit d'una bona lectura...), sinó també amb allò viscut (una bona -o mala- conversa, que de tot s'aprén) o experimentat.

Com sigui, val la pena pensar-hi (mai millor dit) i tornar-nos un xic abelles... caldrà buscar-ne el temps i cultivar-ne les actituds.

Gràcies!!