dimarts, 22 de juliol de 2008

La mística cristiana (Dimecres 16)

L’escriptor Josep Pla insistia que el secret d’una bona cuina consisteix en dedicar-hi temps, en no tenir pressa, en tenir paciència, tenacitat i bona voluntat. El mateix podriem dir de l’experiència mística.

L’experiència mística no s’improvisa. Calen, certament unes aptituds i dons personals, com santa Brígida, però no és cap patrimoni d’uns privilegiats. L’experiència mística és accessible a tot creient quan hi ha hores de dedicació a la pregària, al silenci i a la contemplació.

L’experiència mística és, en definitiva, saber mirar i gaudir intensament de les coses amb els ulls de la fe. La mística cristiana té un afegit: és saber mirar i gaudir intensament de les coses amb els ulls de Jesucrist. Per això el místic cristià és aquell que, com sant Pau, està plenament identificat amb Jesús: “Estic clavat a la creu juntament amb Crist”, “La vida que visc és Crist que viu en mi”. L’evangeli de sant Joan, amb un llenguatge més al.legòric, expressa el mateix amb la metàfora del del cep i dels sarments: “Estigueu en mi i jo en vosaltres” “Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit”.

El secret per a cuinar aquest suculent i exquisit plat místic és dedicar-hi temps, no tenir pressa, tenir paciència, tenacitat i bona voluntat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada molt la cuina i tinc molta paciència per cuinar però, francament, no estic preparat per a la mística. Em deu faltar paciència, preparació i possiblement ganes. No ho dic amb cap càrrega pejorativa, al contrari. Admiro a qui és capaç de passar-se hores meditant. Encara que, no es podien dedicar aquestes hores a alguna cosa més efectiva?.

Pau i bé.

fraeduard ha dit...

Cada dia penso més que la contraposició entre pregària i acció no és real. En aquest sentit, voldria compartir un frase que he llegit avui d'un pare de l'Església del segle IV, Teodor l'Intèrpret: "De fet, sempre ens agrada de trobar aquell que estimem per damunt de tots, entretenir-nos amb ell i conversar-hi. De la mateixa manera, aquells que tenen Déu en la seva ment i que tenen UNA GRAN SOL·LICITUD PER FER allò que és agradable a Déu, DESITGEN LA PREGÀRIA freqüent, perquè pensen que en el temps de la pregària se'ls dóna l'ocasió d'afanyar-se i entretenir-se amb ell"

Anònim ha dit...

Quina sort tenim de pertànyer a l’espècie que és capaç de cuinar i sentir la mística. Potser si que tenen alguna cosa a veure! De ben segur que els additaments tenen una bona part de responsabilitat en el resultat final. Hi ha millors cuines que altres. I la mística? A saber...

jesuscaputxi ha dit...

Veig que la qüestió sobre la mística atrau més comentaris que la de la relació Antic Testament-Nou Testament o que la del missatge profètic!!!!

Caldrà reflexionar per què?

Parats a pensar, també és curiós que siguem una espècie que dediqui hores a la cuina... (i es consideri quelcom efectiu), quan tots podem tenir, més o menys, l'experiència de quantes hores pot costar cuinar un bon plat i els pocs minuts que costa empassar-se'l!!!!

Ep!!! No sóc un enemic de la bona cuina, que el bon Déu m'ha donat un bon paladar!!!! Però com es mesura l'efectivitat?

Si veiem la mística com el temps que dediquem a Déu (que, de fet, és temps dedicat a nosaltres), potser sí que veurem l'efectivitat i la necessitat de prendre's aquest preciós temps. Com quan un dedica temps a un amic o dedica temps a preparar un bon plat pels amics que el visiten.