Si el profeta Osees es caracteritza per utilitzar la metàfora esponsal per a explicar les relacions entre Jahvè i Israel, el profeta Jeremies utilitza quelcom semblant: la metàfora nupcial. La primera lectura, junt amb el colpidor capitol 16, descriuen a Jahvè com un nuvi sol.licit i delicat, i a Jerusalem com una núvia enamoradissa que s’acaba tornant egoista i despreocupada com la seva mare Israel. De tal mare, tal filla, dirà el profeta.
Aquestes metàfores utilitzades pels profetes són d’una gran expressivitat i tenen la virtut de donar una gran càrrega d’emotivitat, i sovint de dramatisme, a l’hora d’explicar les relacions entre Déu i el poble d’Israel.
La intenció d’aquest llenguatge no és el lluïment oratori o literari, sinó expressar la cura, la fidelitat i la proximitat de Déu: el que teològicament definim com la immanència divina.
Ben sovint caracteritzem tòpicament el Déu de l’Antic Testament com un Déu llunya, inflexible, despietat. Res més allunyat d’aquestes entranyables metàfores profètiques.
Aquestes metàfores utilitzades pels profetes són d’una gran expressivitat i tenen la virtut de donar una gran càrrega d’emotivitat, i sovint de dramatisme, a l’hora d’explicar les relacions entre Déu i el poble d’Israel.
La intenció d’aquest llenguatge no és el lluïment oratori o literari, sinó expressar la cura, la fidelitat i la proximitat de Déu: el que teològicament definim com la immanència divina.
Ben sovint caracteritzem tòpicament el Déu de l’Antic Testament com un Déu llunya, inflexible, despietat. Res més allunyat d’aquestes entranyables metàfores profètiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada