dijous, 24 de juliol de 2008

L'entranyable proximitat de Jahvè (Dijous 16)

Si el profeta Osees es caracteritza per utilitzar la metàfora esponsal per a explicar les relacions entre Jahvè i Israel, el profeta Jeremies utilitza quelcom semblant: la metàfora nupcial.
La primera lectura, junt amb el colpidor capitol 16, descriuen a Jahvè com un nuvi sol.licit i delicat, i a Jerusalem com una núvia enamoradissa que s’acaba tornant egoista i despreocupada com la seva mare Israel. De tal mare, tal filla, dirà el profeta.

Aquestes metàfores utilitzades pels profetes són d’una gran expressivitat i tenen la virtut de donar una gran càrrega d’emotivitat, i sovint de dramatisme, a l’hora d’explicar les relacions entre Déu i el poble d’Israel.

La intenció d’aquest llenguatge no és el lluïment oratori o literari, sinó expressar la cura, la fidelitat i la proximitat de Déu: el que teològicament definim com la immanència divina.

Ben sovint caracteritzem tòpicament el Déu de l’Antic Testament com un Déu llunya, inflexible, despietat. Res més allunyat d’aquestes entranyables metàfores profètiques.