Quan escoltem textos profètics, com el de la primera lectura, tendim a sentir-nos desubicats: els noms, les imatges, les al.lusions, les comparances... ens sonen, de vegades, llunyanes.
Miquees ens parlava de Basan i de Galaad, llocs de bones pastures situats a la Transjordània, i que ara, pel que explica, ja no pertanyen a Israel. Per què aquestes referències, ens preguntem? Possiblement aquests noms són molt més que unes simples al.lusions a terres ufanoses i nodrides de bons ramats. Un viatge a aquell moment històric ens ajudaria a respondre l’interrogant.
Miquees es lamenta, en definitiva, de la realitat tan irrisòria que els toca viure, i també, del sentiment de llunyania de Déu. Per això evoca els temps antics, envoltats de prodigis i de la presència palpable de Déu, com s’esdevingué en l’alliberament d’Egipte. Miquees evoca també els orígens del poble, quan els patriarques Abraham i Jacob, receptius i confiats, foren omplerts de la benvolença i les benediccions de Jahvè.
Basan i Galaad ens queden lluny, però no la sensació d’irrisorietat. La convicció que Déu és capaç de transformar la realitat humana i la confiança en les seves promeses ens poden ajudar a viure el nostre present com un avui amarat de Déu.
Miquees ens parlava de Basan i de Galaad, llocs de bones pastures situats a la Transjordània, i que ara, pel que explica, ja no pertanyen a Israel. Per què aquestes referències, ens preguntem? Possiblement aquests noms són molt més que unes simples al.lusions a terres ufanoses i nodrides de bons ramats. Un viatge a aquell moment històric ens ajudaria a respondre l’interrogant.
Miquees es lamenta, en definitiva, de la realitat tan irrisòria que els toca viure, i també, del sentiment de llunyania de Déu. Per això evoca els temps antics, envoltats de prodigis i de la presència palpable de Déu, com s’esdevingué en l’alliberament d’Egipte. Miquees evoca també els orígens del poble, quan els patriarques Abraham i Jacob, receptius i confiats, foren omplerts de la benvolença i les benediccions de Jahvè.
Basan i Galaad ens queden lluny, però no la sensació d’irrisorietat. La convicció que Déu és capaç de transformar la realitat humana i la confiança en les seves promeses ens poden ajudar a viure el nostre present com un avui amarat de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada