Sortir del pou (Nadal 2021)

“El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”. Aquest és l’inici encoratjador de la primera lectura de la missa del gall, que cada any ressona amb renovada intensitat. El profeta Isaïes branda amb inspiració l’anunci de temps millors, un missatge que ens fa molta falta, quan la pandèmia torna a convertir el planeta en el país tenebrós de la lectura. Quan semblava que sortíem del pou, quan començàvem a entreveure la llum final de la superfície, tornem a la foscor, a la prevenció, al neguit de continuar instal·lats dins el pou de les restriccions. Però el profeta Isaïes té la virtut d’encoratjar, no quan les coses van bé, que no cal, sinó quan les coses van malament. Anuncia la salvació divina a través d’un noi, el messies d’Israel, ple d’esperit diví i de noms divins que expressen tot el seu potencial. Ell ens traurà de tota mena de pous on caiem i d’on ens costa tant de sortir.

Per nosaltres, Jesús de Natzaret és aquest salvador, el messies d’Israel, Déu encarnat que ve a compartir la nostra condició humana per “rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes i deixar-nos nets”, com deia la carta a Titus. Quantes vegades el sentiment de culpa ens bloqueja i ens endinsa en les tenebres de la confusió. Jesucrist ens allibera d'aquest pes moral tan feixuc i ens permet passar de la foscor del pou a la llum de la superfície.

Per aquesta raó, com els pastors de l’evangeli, encoratjats per l’àngel a no tenir por, creiem l’anunci que ha nascut un salvador en forma de  nen: “trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora”. Aquestes seran les seves senyes identificadores. Això és el que commemorem avui: que la grandesa divina s’ha fet propera en forma d’infant; que la llum divina segueix manifestant-se enmig dels humans si la sabem veure amb els ulls de la fe. La llum divina que envoltà els pastors continua envoltant-nos a nosaltres i donant-nos bones noves. Això ens ha d’encoratjar a no malmetre les energies maleint les tenebres, sinó dedicar-les a buscar la llum, per sortir dels pous individuals i col·lectius i viure amb la dignitat humana que mereixem.