La carta als Colossencs segueix amb el mateix to exhortatiu, convidant a tenir els sentiments que escauen a escollits de Déu: “de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència”. Segueix amb més consells fins arribar a la relació entre esposos, i entre pares i fills. Surt la polèmica frase: “dones, cal que sigueu submises als marits en el Senyor”. La frase diu el que diu, i per la nostra sensibilitat contemporània, malmet el ric contingut de la lectura proclamada. Es pot explicar dient que el context de la frase és molt antic, i que fins fa quatre dies aquesta era la consideració social. Però mentre la societat ha evolucionat i no accepta la frase, en el sí de l’Església la seguim mantenint en els leccionaris de les lectures. Si l’Església la portessin les dones, això estaria arreglat amb molta elegància i molt respecte pel text sagrat, però els homes, tot i que ens dol la frase, tenim el cap en arreglar altres coses que considerem més prioritàries.
L’evangeli de sant Lluc narrava l’episodi de Jesús adolescent que es perd a Jerusalem. Els pares el troben al temple, a la casa del Pare en majúscula. L’adolescència és una etapa de conflicte amb els pares, de posar en evidència la seva autoritat. També s’esdevé amb Jesús: l’autoritat de Josep i Maria queda qüestionada davant l’autoritat majúscula de Déu Pare. Jesús reivindica la seva personalitat, com en definitiva fa tot adolescent. Jesús anuncia el que s’esdevindrà quan sigui adult: la seva dedicació absoluta a Déu Pare. Mentrestant, al costat de Maria i Josep, “avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”. Aquesta és la tasca personal, familiar i col·lectiva de tota persona, família i col·lectiu creient: avançar en l’enteniment i guanyar-nos el favor diví, i si a més guanyem el respecte dels altres, millor que millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada