dijous, 9 de desembre del 2021

Els boscos i els arbres aromàtics ens faran ombra (Diumenge 2n Advent)

Fins els boscos i els arbres aromàtics faran ombra a Israel”, escoltàvem a la primera lectura. Aquesta imatge que descriu el voler diví sobre Israel assoleix relleu i vibració en aquest paratge natural del Montnegre. El fragment del llibre de Baruc proclamava sobretot la restauració de la ciutat de Jerusalem i del poble d’Israel, castigats sense miraments pels babilonis amb destruccions, espolis, deportacions i diàspores. Iahvè anuncia nous temps i la seva presència,  apreciable a través de la seva glòria i la seva bondat, les dues paraules més repetides del relat. Israel és exhortat amb tons poètics a revestir-se d’aquesta glòria i bondat divines: “Engalanat amb la glòria de Déu, vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al front la diadema de la glòria de l’Etern”. Aquesta invitació s’adreça també a nosaltres, igualment necessitats de revestir-nos amb la glòria i la bondat divines per a fer un bon camí vital.

La proximitat divina anunciada constantment en la Bíblia hebrea ‒sobretot després de temps catastròfics i dolorosos‒, apareix amb gran resplendor en la figura de Jesús: ell esdevé l’encarnació de la bondat i de la glòria divina. Jesús esdevé l’acompliment de la profecia d’Isaïes, que Joan Baptista es fa seva a l’evangeli: “Tothom veurà la salvació de Déu”. Joan Baptista no anuncia una salvació divina parcial sinó integral, no temporal sinó eterna. Això és el que Jesús mortal encarnà a la terra i Jesús ressuscitat culminà al cel.

Per apreciar la salvació de Jesús, sant Pau exhorta a la comunitat cristiana de Filips tal i com exhortaria a la comunitat de Sant Martí de Montnegre. Els diu d’arribar “purs i sense entrebancs al dia del Senyor, carregats de fruits de justícia”. Si ens mantenim perseverants en la praxi de la fe aguditzarem la visió espiritual de la nostra existència present i futura; aleshores ens adonarem que els boscos i els arbres aromàtics són a favor nostre; que la seva ombra protectora i flairosa esdevenen un record permanent de l’ombra i la flaire divina, que tothora ens acompanya, tant si ens adonem com si no.