“L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva”. Així acaba, d’aquesta manera positiva, el fatídic relat del paradís després d’escoltar el repertori de càstigs divins sobre la condició humana. Una lectura de gènere diria que no era necessari que Adam li posés nom a Eva, que ella ja se’l posaria sola, però en el context antic del relat, que Adam posi nom a Eva significa que ambdós continuen junts. Malgrat l’embolic existencial que la parella originària ha organitzat, i que implicarà l’expulsió del paradís, la seva relació es manté sense malmetre’s a dins i a fora del paradís.
En una escena on la serp i la fruita prohibida acaparen l’atenció, el detall que Adam posi nom a la seva esposa és important. Malgrat la desobediència humana amb Déu, Adam i Eva continuen obedients l’un a l’altre, preservant allò d’immaculat que té una relació humana neta i transparent. De fet, les relacions humanes i les relacions amb Déu tenen aquesta doble vessant: una netedat originària que embrutem quan menystenim la consideració que l’altre es mereix. Tots els conflictes de la nostra vida personal, familiar, comunitària, eclesial, social, són fruit d’haver trencat els límits que tenen totes les relacions. Però malgrat tot, ens afanyem per continuar units: famílies, comunitats, pobles, societats... volent preservar el tresor immaculat que hem malmès.
Hem pronunciat la paraula “immaculat” dues vegades per enllaçar amb la festa d’avui: la Immaculada Concepció de la Verge Maria, la que nasqué immaculada, visqué immaculada, morí immaculada, i és venerada com a Immaculada. Tota una declaració ben solemne, que la tradició cristiana proclamà de bell principi i que l’evangeli anunciava a Maria per boca de l’àngel Gabriel: “Plena de gràcia, el Senyor és amb tu”. També li diu: “el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada