El fill que acompleix les expectatives (Diumenge 4 Advent)

“És beneït el fruit de les teves entranyes”, deia una Elisabet exultant a Maria. L’evangeli que hem proclamat explicava la trobada de les dues dones embarassades com l’anunci del naixement extraordinari de Jesús: “Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”, arrodonia Elisabet. Però de fet, totes les embarassades consideren una benedicció el fruit de les seves entranyes, i totes posen expectatives en la criatura que naixerà, esperant que es compleixin els seus desitjos i que aquell infant esdevingui el millor possible en bé de la família i dels altres.

Semblantment parlava la profecia de Miquees, anunciant el naixement d’un infant amb l’expectació que ell alliberarà Israel dels infortunis del moment: “Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta de germans tornarà cap al poble d’Israel”. Les expectatives posades en aquest infant, el fill del rei, es concretaran en Ezequies, un successor que protegí el poble amb intel·ligència.

Però no sempre es compleixen les expectatives posades en els fills: unes vegades perquè els pares han estat massa exigents, altres perquè els fills han desatès la voluntat paterna. Això no succeeix amb Jesús: ell complí plenament les expectatives: en primer lloc les de Josep i Maria, els seus pares humans; en segon lloc les expectatives de Déu, el Pare en majúscula. Per aquesta raó la carta als Hebreus posava en boca de Jesús la frase: “Vinc a fer la vostra voluntat”, que es repetia dues vegades. Però Jesús podia haver desatès les expectatives divines, buscant una vida humana més còmode i més plaent, però va complir amb la voluntat paterna, fins i tot anant en contra de la seva en els moments més dramàtics.

Quan s’acostà la celebració de l’infantament de Jesús, el complidor de les expectatives divines i humanes, ens podem preguntar si nosaltres també hem complert les expectatives dels nostres pares, essent simplement bons fills i filles. Ens podem preguntar també si hem complert i complim les expectatives que el Pare celestial ha dipositat sobre nosaltres, essent bons fills i filles de Déu.