dissabte, 11 de desembre del 2021

Malgrat tot, sempre alegres! (Diumenge 3 Advent)

El profeta Sofonies i sant Pau ens exhorten vivament a l’alegria. Els fragments que hem escoltat són un devessall d’exultança. El profeta Sofonies insisteix dues vegades que el motiu de tanta joia per a Sió, Israel i Jerusalem, és que “tens dintre teu el Senyor”. Aquesta és la raó perquè el profeta afegeixi: “no deixis caure les mans”, que és el que succeeix quan portem massa temps resistint contrarietats i no sabem quan s’acabaran. És el que ens està passant amb la nova variant del virus de la Covid, que sembla que vulgui provocar que el somriure que esbossàvem per celebrar Nadal sense restriccions esdevingui una possible ganyota.

Per això ens van tant bé lectures d’avui, per encoratjar-nos a no deixar caure les mans perquè el Senyor és enmig nostre. Sant Pau hi afegeix el contrapunt escatològic: “El Senyor és a prop”. L’apòstol es refereix a la segona vinguda de Jesucrist, la que nosaltres també esperem mentre el tenim ja dins nostre. Aquesta espera ha de provocar que visquem “sempre contents en el Senyor”, que tothom ens conegui com a gent de bon tracte, sense esverar-nos com tan sovint es pretén, restant fidels a la pregària i a la súplica, i sabent donar gràcies. Aleshores, tindrem pau dins el cor malgrat l’entorn estigui ben agitat.

Quan els temps estan agitats, com els de Joan Baptista i de Jesús, busquem on agafar-nos. Per això “la gent, que vivia en l’expectació” acudia a Joan Baptista a fer-se batejar i preguntar com fer les coses. El Baptista els parla clar i català: reparteix el que et sobra, no t’aprofitis dels altres. Però sobretot anuncia aquell que vindrà a batejar amb l’Esperit Sant i amb foc, referint-se a la presència de Jesús, que ja corria per aquells revolts del desert. La seva presència salvadora posarà les coses a lloc. Aquest és el desig implícit, si volem fins i tot amagat, quan la nostra societat occidental  celebra Nadal: renovar la confiança que les coses es posin a lloc. Els creients ho fem confiant en Déu i pregant; la resta confiant en la bona voluntat humana i amb les ressonàncies d’una societat culturalment cristiana que respira els seus valors encara que ho dissimuli. Perquè el Nadal  és i serà sempre una alegria i una Bona Nova per a tots!