“Que el Senyor et beneeixi i et guardi”, és el començament de la benedicció que els fills d’Aaron havien de dir al poble en nom de Déu. L’hem escoltada sencera en la primera lectura, del llibre dels Nombres. La tradició jueva s’ha mantingut fidel a aquesta benedicció, que formava part de la litúrgia del temple de Jerusalem, especialment per acomiadar els pelegrins que tornaven a casa, com succeiria en l’episodi de la Sagrada Família en el temple, quan Jesús s’hi va perdre. La tradició jueva segueix utilitzant aquesta benedicció en la litúrgia sinagogal, en festes assenyalades. La tradició cristiana també l’ha assumida i el nostre missal catòlic l’ha incorporada en l’apartat de benediccions solemnes. Sant Francesc d’Assís se la va fer seva, i la tradició franciscana l’anomena potser de manera inapropiada “benedicció de sant Francesc”. La litúrgia del primer dia de l’any ens ofereix sempre aquesta lectura i aquesta benedicció, que enguany pren un relleu especial a causa de la garrotades de la pandèmia. Hem de reconèixer que som més sensibles a les intervencions divines quan les coses van malament que quan van bé. Per això desitgem que Déu ens beneeixi, que ens guardi, que s’apiadi de nosaltres. També ho repetíem en la resposta del salm: “Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi”.
Aquesta benedicció i súpliques constants de la tradició jueva, per obtenir la intervenció divina i gaudir de la seva proximitat, tenen el seu punt àlgid en el naixement de Jesús: ell encarna la benedicció divina en la seva màxima expressió; ell encarna la pietat divina en la seva màxima concreció. Això és el que, segons l’evangeli, contemplaren els pastors, i el que Maria conservava en el seu cor i meditava. L’evangeli també explica que “li posaren el nom de Jesús: era el nom que havia indicat l’àngel”. El nom de Jesús expressa la realitat divina de la seva persona: Jesús significa “Déu salva”, una salvació tan concreta com una vacuna.
Sant Pau escrivia als cristians de Galàcia que eren fills, i per tant esdevenien hereus de les benediccions divines, de la seva pietat i de la seva salvació, oberta a tots els pobles gràcies a l’encarnació de Jesús en el si de Maria. Nosaltres, com els cristians gàlates, volem començar l’any sentint-nos fills de Déu, i per tant, gaudint de la seva empara. Volem començar l’any acompanyats per Jesucrist, que ens apropa tota mena de benediccions i favors divins, que prou falta ens faran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada