“Germans, no podem deixar perdre l’oportunitat present”. La frase l’escriu sant Pau als cristians de Corint, una comunitat cristiana de nova generació, formada per creients de matriu gentil, en una ciutat cosmopolita i estratègica pel seu activíssim trànsit marítim. L’apòstol els exhorta a anar més enllà del tràfec del seu intens present, a desenganxar-se de les immediateses, a prendre’n distància, i a posar les expectatives d’aquesta vida només en Jesucrist. Perquè “aquest món que veiem amb els ulls passa aviat”, sentencia Pau.
Aquestes dues frases de l’apòstol esdevenen un revulsiu per aprofitar el present i vure’l de manera alliberada. Així ho va fer l’equip de futbol de l’Alcoiano aquesta setmana que acabem. Fent honor a la seva moral emblemàtica, no va “deixar perdre l’oportunitat present” vencent al Reial Madrid. També el Cornellà no va “deixar perdre l’oportunitat present” vencent l’Atlètico de Madrid i fent patir el Barça. Igualment nosaltres, no hem de “deixar perdre l’oportunitat present” com a creients: perdent les pors i convertint les dificultats en aprenentatges; revisant el sentit del què fem, del perquè ho fem, i del com ho fem. Perquè el “que veiem amb els ulls passa aviat”. La pandèmia ens ho confirma cruament, posant de manifest la fragilitat de la condició humana.
També la gent de Nínive, en la primera lectura, no van “deixar perdre l’oportunitat present”. Va fer cas al profeta Jonàs, que proclamava la destrucció d’aquella gran ciutat. La desgràcia s’evita gràcies a la reacció col·lectiva. S’aturà tota l’activitat declarant un estat d’alarma: tothom, poderosos i humils, “cregué en Déu: proclamaren un dejuni”.
Aquesta capacitat de no “deixar perdre l’oportunitat present”, d’abandonar el que un té entre mans per quelcom superior, la mostren els germans Simó i Andreu, Jaume i Joan en l’evangeli. Aquells pescadors del llac de Galilea deixaren el seu ofici, el seu benefici, per seguir a Jesús. No van necessitar grans discursos ni arguments convincents, no van caler pandèmies que els fessin reaccionar. N’hi hagué prou amb la presència de Jesús dient: “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. Aquesta proclama, més la crida personalitzada, van ser suficients perquè abandonessin el que és visible i es dediquessin a la pesca de béns invisibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada