Imaginem-nos, per un moment,
que els darrers temps que anuncien les lectures d'avui, s'esdevinguessin ara
mateix. Aquest imprevist trencaria moltes planificacions. Per exemple, el
president en funcions del govern espanyol, després de diversos intents per ser
investit, es quedaria amb les ganes d'aconseguir-ho. Els catalans restaríem amb l'interrogant de si hauríem assolit la independència. Els socis del Girona no sabrien
si el seu equip de futbol hauria tornat a primera divisió. Els ajuntaments s'exclamarien
que la despesa municipal en il·luminar els carrers hauria estat en va.
Els comerços de tota mena es quedarien frustrats sense
l'esperada campanya nadalenca.
En canvi, respirarien
alleugerits els malalts que reben diàlisis, quimioteràpies, o que suporten llargues
malalties. També s'alegrarien els empresonats, els exiliats, els refugiats, els
sense sostre, i un llarguíssim llistat de persones que viuen en la precarietat,
la indefensió, i la limitació. Qui també s'alegraria, i faria festa, serien les
comunitats eclesials, perquè la tasca de preparar aquesta vinguda final de
Jesucrist s'hauria acabat.
Aquest contrast de diferents
realitats humanes que condicionen les esperes celestials, és el que pretenen
desvetllar les lectures que escoltarem durant l'Advent. Avui, primer diumenge d'aquest
temps litúrgic, el profeta Isaïes anuncia uns temps futurs espectaculars: ho fa
amb la imatge pacifista de transformar les armes en estris de conrear la terra.
També ens diu: "Veniu, caminem a la
llum del Senyor". És a dir, que tot el que fem, diem, i pensem, estigui
sota la seva llum.
Sant Pau ens exhorta a viure
desperts, deixant comportaments foscos i dubtosos. Ens vol actuant en plena
llum i ens diu: "Comportem-nos
dignament com a ple dia". Per això alerta sobre tiberis i la
recerca sofisticada de plaers, que adormen la consciència i refreden l'ànima. També alerta sobre
renyines i enveges, que malmeten la finor d'esperit. Tot plegat, ens converteix
en persones vulgars i superficials, en maniquins molt ben decorats per fora,
però buits per dintre. Per això l'apòstol vol que el nostre vestit sigui Jesucrist, que
omple per dins i cobreix per fora.
Jesús,
a l'evangeli, anunciant el retorn del fill de l'home, que serà ell mateix, exhorta
a vetllar i a estar a punt. Però aquest vetllar i aquest estar a punt no ha de
ser un exercici temorós, ni una acció preventiva. Es tracta de convertir en assídua
la sintonia que de vegades aconseguim amb Déu. Es tracta de mantenir fresca la
nostra vivència de fe. Ho podem fer a través de la lectura meditada de
la Sagrada Escriptura; també a través dels signes sagramentals que ens ofereix
l'Església, que concreten i expressen la proximitat divina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada