El relat del paradís, que hem
escoltat fragmentat en la primera lectura, presenta dificultats de comprensió a
l'home i a la dona moderns. La nostra mentalitat laica el rebutja dient:
"Qui es creu Déu que és per fer prohibicions als humans! Si Déu vol
existir, que existeixi, però que no molesti!". En canvi, el creient modern
rebutja el relat perquè li sembla infantil. La creient moderna el rebutja
perquè la dona sembla l'ase dels cops de tot el que passa.
Nosaltres ens centrarem en la frase final de la lectura, dedicada
a Eva: "Ella ha estat la mare de
tots els qui viuen". Malgrat els conflictes i els
desgavells, Eva esdevé la mare dels vivents. Aquest és el missatge rellevant
del relat: que Eva supera el trasbals esdevenint la nostra mare, i que gràcies a ella la vida continua. De fet, el nom hebreu d'Eva significa "vida". Eva ens
dona la vida malgrat tot, una vida que comporta conflictes i dificultats, però
tanmateix una vida digne d'aprofitar i de viure amb sentit.
Per això la tradició cristiana
associa Eva amb Maria, perquè les dues són mares: Eva ho és de tots els
vivents, i Maria ho és de tots els creients en Jesucrist. No podem menystenir
Eva dient que és una pecadora que ho espatllà tot, per contraposar-la a Maria,
concebuda sense pecat, que ho arreglà tot. Proclamar això reflecteix un
pensament gnòstic, que juga al joc de purs i impurs, de bons i dolents, de salvats
i condemnats, un pensament que el cristianisme i el judaisme consideraren
forassenyat i herètic, però que encara segueix subtilment vigent en pensaments
creients que juguen a dualismes existencials. No és just que, per exalçar Maria haguem de menysprear Eva, perquè les dues són mares, i les dues
mereixen consideració. Si condemnem Eva, ens condemnem a nosaltres mateixos.
Si la primera lectura explicava
que Eva, malgrat les dificultats, esdevé mare dels vivents, l'evangeli explica
que Maria, malgrat els interrogants, esdevé mare de Jesucrist, i per analogia,
mare dels qui creiem en ell. L'evangeli concreta que Maria "és plena de gràcia"; és a dir,
plena de la benevolència divina. L'evangeli detalla que "l'Esperit Sant vindrà sobre tu";
és a dir, Maria restarà plena de cap a peus, per dins i per fora, de la
presència santificadora de l'Esperit Sant. L'evangeli també concreta que "el poder de l'Altíssim et cobrirà";
és a dir, el Déu sant, pur i bo, actua en ella de manera decidida. D'afirmar
tot això a proclamar que Maria és Immaculada, només hi ha un pas, que la
tradició cristiana va fer des dels seus orígens, i que tants segles després,
seguim festejant.
Eva es mereix una abraçada
per ser la mare dels vivents, i Maria es mereix un Ave Maria, per ser
la mare dels creients en Jesucrist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada