Respectuosos, il·luminats, fent cas (Pasqua 6)

La lectura dels Fets dels Apòstols ens presenta un bon embolic de l'Església primitiva. Els nous fidels rebien missatges contradictoris i oposats: Pau i el seu cercle deien als creients gentils que no calia circumcidar-se. Un grup de germans de Judea els predicaven el contrari. La desavinença i la discussió va ser molt seriosa i es resolgué anant a Jerusalem, discutint el tema amb els apòstols, donant la raó a Pau, i escrivint una carta que posava els punts sobre les is. No cal dir, que aquest episodi tan antic de l'Església primitiva, és ben present i actual. Hi ha grups, o col·lectius, o sensibilitats cristianes, que amb missatges convençuts, contundents, o excloents, alteren la convivència eclesial, feta de diversitats, de matisos, de pluralitats, de sensibilitats. El contingut de la carta que expliquen els Fets dels Apòstols no ens serveix avui, però sí el seu missatge: no imposem als altres creients el nostre estil cristià, respectem la diversitat.

El llibre de l'Apocalipsi segueix parlant-nos de la Jerusalem celestial que baixa a la terra, com feia diumenge passat. La descripció que es fa és fantàstica: resplendor com les pedres precioses, grans muralles, moltes portes, àngels que les custodien. Aquesta és l'altra cara de l'Església primitiva: la cara resplendent, el seu rostre celestial. Enmig d'ella, segueix l'Apocalipsi, no hi ha temple: no hi cal, perquè el Déu de l'univers i l'Anyell, que és el Crist ressuscitat, hi són al bell mig. La glòria de Déu i la llum de l'Anyell hi resplendiran nit i dia. És cert que l'Església té núvols, tots els que vulguem i tot el negre que vulguem, però no taparan mai aquesta llum que s'irradia arreu del món. És una llum que no és seva, que no és nostra, però que està al bell mig de l'Església. Aquest és el nostre únic i gran tresor.

L'evangeli de sant Joan ens dona un missatge ben clar: Estimar Jesús implica fer cas del que ell diu. Així ho fem amb l'espòs, amb l'esposa, amb els pares, amb els fills, amb els germans, amb els qui compartim la nostra vida. L'amor no està fet només d'impulsos i desitjos: també implica fer cas del que diu l'altre, fins i tot quan altera el que pensem o volem. Aquest amor és fruit d'una opció, com l'amor per Jesús, que és una opció de fe. Aquest amor ens fa créixer com a persones i com a creients.
L'evangeli també ens anunciava la vinguda de l'Esperit Sant: ho celebrarem solemnement dintre de dues setmanes el diumenge de Pentecosta. Abans, diumenge vinent, celebrarem l'Ascensió de Jesús al cel. Un final trepidant del temps litúrgic de Pasqua!