diumenge, 12 de maig de 2019

De l'Església terrenal a l'Església celestial (Pasqua 4)


"Què farem al cel?" ens haurem preguntat alguna vegada en la intimitat. Però no ho haurem compartit per vergonya a que se'n riguin de nosaltres. La segona lectura, del llibre de l'Apocalipsi,  n'explica alguns detalls, sobretot referint-se a l'Església celestial: que està formada per una multitud incomptable de totes les nacions, races, pobles i llengües. La seva tasca fonamental és donar culte a Déu nit i dia. Així de clar, així de nítid, així de meravellós. 

Aquesta visió de com és, i què fa l'Església celestial, sortosament ja la vivim en l'Església terrenal, encara que no plenament a causa de les nostres contradiccions, limitacions i dificultats de tota mena. No obstant, l'Església terrenal la formen gent de tantíssimes nacions, races, pobles i llengües; i la tasca fonamental que realitzem és el culte a Déu. Per això som aquí cada diumenge i, de fet, el culte inspira la nostra acció catequètica, cultural i social. En definitiva, l'Església terrenal i l'Església celestial fem el mateix: els de dalt ho fan de meravella,  i els de baix ho fem el millor que podem. 

La primera lectura, dels Fets dels Apòstols, explicava aquest estira i arronsa entre la realitat terrenal i celestial de l'Església primitiva. Per un costat, Pau i Bernabé eixamplaven la Bona Nova de Jesucrist més enllà de les sinagogues amb el resultat de molts bons fruits entremig dels gentils. Això que alegrava tant a uns i els feia feliços, a altres els desvetllava gelosies fins arribar a les persecucions i a les expulsions. Quines contradiccions, oi? Aquesta ha estat la realitat de l'Església terrenal des dels seus orígens i així serà sempre: amb capacitats immenses i amb pecats immensos. 

Per això és fonamental que no perdem de vista el referent de Jesucrist i el que ens deia avui en l'evangeli de sant Joan: en primer lloc, que som les seves ovelles i que ens reconeix. També ens diu que no ens perdrem mai, que ningú no ens arrancarà de les seves mans, i que per a ell valem més que tot. Quantes garanties d'acompanyament ens dona Jesús! Qui és capaç de dir el mateix i després complir-ho com ell fa? 

Però sobretot, Jesús ens diu que ens dona la vida eterna. Això sí que és increïble! Donar-nos la vida eterna no és una promesa particular a uns pocs o a uns escollits: és una promesa a tots els creients, a tota la comunitat eclesial, a tota l'Església terrenal destinada a donar culte a Déu nit i dia dalt el cel, com explicava el vident de l'Apocalipsi. Per això, mentre fem aquest trajecte d'un lloc a l'altre, de la terra al cel, repetim la resposta del salm responsorial: "Som el seu poble i el ramat que ell pastura".