De les tribulacions al Regne de Déu (Pasqua 5)

"Per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions". Ho hem escoltat a la lectura dels Fets dels Apòstols. Ho deien Pau i Bernabé quan visitaven les primeres comunitats cristianes i les animaven a perseverar en la fe. Però aquestes visites no consistien només en paraules animoses; Pau i Bernabé també organitzaven la comunitat amb l'ordenació de preveres, sorgits de la mateixa comunitat. Ells esdevenien responsables d'acompanyar els creients en les seves vicissituds i de ser vincle d'unió amb els seus fundadors. La gran proclama d'aquest primer viatge missioner de Pau i Bernabé va ser que l'anunci de l'evangeli s'estengué més enllà de les sinagogues i arribà als qui no són jueus. Aquesta empenta missionera que expliquen els Fets dels Apòstols no és la mateixa que tenim avui dia a casa nostra. Però la frase "Per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions", segueix sent vàlida. Ara ens passa al contrari: el nostre missatge ha quedat reclòs en les esglésies i és molt difícil que vagi més enllà. Aquesta és la nostra tribulació actual, diferent de les tribulacions d'aleshores!
La lectura de l'Apocalipsi ens explicava això mateix però a l'inrevés: és a dir, no es tracta d'entrar al Regne de Déu passant tribulacions, sinó que és el Regne de Déu que baixa a nosaltres enmig de les tribulacions. Ho fa en forma de ciutat, la Jerusalem celestial que davalla a la terra i que simbolitza el lloc de trobament entre Déu i els humans. El que s'esdevindrà dins els murs de la ciutat és ben eloqüent: Déu "eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dols, ni crits, ni penes." És cert que no som encara en aquest moment, però si creiem que aquest serà el nostre destí final, aleshores les tribulacions que vivim perdran intensitat i dramatisme.
L'evangeli de sant Joan, ens remet a l'escena del Cenacle, durant el Darrer Sopar, quan Judes marxa a vendre el seu mestre. Aquest moment de traïció, de màxima contradicció i de gran tribulació, Déu l'aprofita per portar a terme els seus plans. Per això Jesús diu en veu alta: "Ara el Fill de l'home és glorificat i Déu es glorificat en ell". La comprensió humana de la paraula glòria i glorificar està envoltada de lloances, honors i reconeixences. Per Déu i per Jesús, la glòria i la glorificació han de passar pel sedàs del sofriment, de la creu i de la mort. En definitiva, la tribulació esdevé el filtre per posar a prova la nostra fe i per experimentar la glòria del Crist Ressuscitat. Mentre no arribi aquest moment de plenitud, exercitem-nos en l'amor fratern. Jesús ens hi exhorta com a distintiu que som deixebles seus. Aquest és el veritable camp de batalla on la nostra fe es posada a prova constantment.