Dimecres, 27 de
maig de 2015
Beat Josep Tous
d’Igualada, prevere
Sir 36,
1-2.5-6.13-19/Sl 78/Mc 10, 32-45
Mestre, voldríem que ens
concedíssiu un favor que us demanarem... I Jesús, atent, espera amb calma que formulin la
seva petició: Concediu-nos que, el dia
que sereu glorificat, puguem seure, l’un a la vostra dreta i l’altre a la
vostra esquerra... per poder manar (això no ho diu el text, però és la
temptació clara).
Sempre m’ha sorprès aquesta petició dels dos germans fills de Zebedeu després
de les que semblen unes paraules tan clares dites per Jesús tot fent camí vers
Jerusalem: Ara pugem a Jerusalem, i allà
el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei,
el condemnaran a mort i l’entregaran als pagans, que es burlaran d’ell,
l’escopiran, l’assotaran i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà. Em
sorprèn tant aquesta petició que sovint he pensat: Aquests dos devien estar de xerrera entre ells enmig de la gent mentre
el Mestre parlava i per això no van entendre res.
Vull dir que costa de pensar que Jaume i Joan no haguessin escoltat
fins el final les paraules del Mestre i que, justament per això, perquè havien
escoltat massa bé, pensant en la futura resurrecció de Jesús, no busquessin d’assegurar-se
un lloc de privilegi. Per acabar-ho d’adobar, veiem que la temptació no és
només de Jaume i Joan, sinó que el problema és també de la resta del grup quan
reaccionen amb indignació contra els dos germans, perquè la reacció dels deu sona
una mica com allò de: I com és que això
no se m’ha acudit a mi abans!?
Avui, però, pensava si Marc no em voldrà dir amb aquest episodi que
vagi en compte, precisament, de pensar-me que entenc fàcilment, massa
fàcilment, les paraules de Jesús. No
serà que Marc em demana que pari atenció? No voldrà que torni sobre les
paraules de Jesús, que les repassi una i una altra vegada, que les faci prou
meves com per capir-ne el sentit profund? No voldrà que descobreixi realment
qui és aquest Jesús i el que demana, no per fer-ne ciència (quantes coses conec
de Jesús, cosa que no porta enlloc), sinó per fer-ne experiència (obeeixo Jesús,
o sigui, l’estimo?)? És per això que trobem, com hem sentit, que Jesús els
crida a tots i els intrueix novament, perquè no l’han entès, no han entès
encara quin tipus de Messies és Jesús: Qui
vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer
ha de ser l’esclau de tots, com el Fill
de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a
donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes.
Ser seguidor de Jesús és encarnar-lo
en el dia a dia. Cadascú amb els dons que ha rebut i fent honestament la seva
feina. Com el nostre beat, qui malgrat les circumstàncies difícils en què va
viure (va conèixer l’expulsió i el tancament dels convents i patí la presó), va
trobar la manera de servir Déu i el proïsme preocupant-se de l’educació de la
joventut i així va aportar el seu gra de sorra per a la construcció del Regne
en el seu temps. Perquè tu i jo també puguem ser constructors del Regne ens
cal, un cop més, parar atenció i escoltar Jesús, aprendre d’Ell, esdevenir
servents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada