DÉU ÉS AMOR... I QUÈ?

Diumenge VI de Pasqua, 10 de maig de 2015

Ac 10, 25-26.34-35.44-48/Sl 97/1 Jn 4, 7-10/

Jn 15, 9-17

Com ajuda, quan hom troba una paraula difícil o desconeguda, tenir a mà un bon diccionari que ajudi de forma clara i senzilla (si pot ser amb algun exemple gramatical pràctic) a comprendre’n el significat.

Per això, com sovint els cristians aprovem la teòrica però no parem de suspendre en la pràctica d’això d’estimar Déu i el proïsme, va molt bé de trobar-nos alguns textos bíblics que fan com el Diccionari de Pompeu Fabra, el de l’IEC o el de la RALE: donar-nos una definició clara i precisa que ens ajudi a la comprensió.

Les definicions en les quals estic pensant les trobem en un mateix text, la nostra segona lectura d’avui. La primera definició és fàcil de recordar: Déu és amor. Fixeu-vos que només de Déu se’n diu aital cosa. De qualsevol de nosaltres només es pot dir que hom estima, o sigui, que en qualsevol de nosaltres és una acció que podem fer, una qualitat, però no és el nostre atribut, la nostra essència. Només de Déu se’n diu que ÉS amor, que aquest és el seu atribut. Déu no TÉ amor, ÉS amor. Per això nosaltres podem estimar o no... però Déu no pot deixar d’estimar, perquè és quelcom que està a l’arrel del seu ésser mateix. Només amb aquesta definició, com diuen que deia Sant Agustí, res més no hauríem de cercar. Perquè ja és quelcom que hauria d’omplir la nostra vida, que ens hauria de fer sortir joiosos de cadascuna de les nostres celebracions i estar més freturosos de compartir aquest PROJECTE DE VIDA a què Déu ens convida del que enguany els nostres diferents candidats municipals fan per convèncer-nos del seu programa electoral.

Però, els humans som com som i podem donar gràcies que els primers cristians no eren d’arrel grega només (especialistes en abstraccions), sinó d’arrel jueva (molt més concrets). Per això, per ajudar-nos en la comprensió d’allò que és l’AMOR en majúscules tenim un altre text en aquesta segona lectura: L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. L’autor d’aquesta primera carta de Joan té en la seva ment, ben segur, aquestes paraules que hem escoltat avui a l’Evangeli de Joan: Jo us estimo tal com el Pare m’estima. I el Pare estima Jesús d’una forma tal que no el deixà als braços de la mort, sinó que ressuscitant-lo ens diu novament: Aquest és el meu Fill, el meu estimat: Escolteu-lo! Com dient-nos: aquest és el model d’home i de dona que jo vull: aquell que no posa la seva voluntat com a primer valor, sinó que cerca en tot la voluntat del Pare; Aquell que no posa la seva vida com a quelcom prioritari, sinó que sap posar-la i donar-la del tot pels seus amics.

Què significa per a tu i per a mi que Déu sigui amor? Doncs saber que hi ha un amor que no és egoista, que és un amor que tendeix a cercar l’altre, a guarir-lo, a acollir-lo, a no jutjar-lo de bones a primeres. Que hi ha un amor que cerca l’altre perquè sent la necessitat de sortir fora de si mateix, perquè no és egoista, ni tancat, ni interessat. Aquest és l’amor de Déu. Tant diferent del nostre. Què significa per a tu i per a mi aquest tipus d’amor que Déu ens ha mostrat a través de Jesús? Primer, penso, que em cal entrar en la mateixa dinàmica de Jesús, qui ja no em tracta com a servent, sinó com a amic; després, que per això jo no puc tractar més al meu proïsme com algú posat al meu servei, sinó com un igual a qui adreçar-me. Jo ja no puc tenir servents, només puc tenir amics o al menys germans, però les meves relacions ja no poden ser de superior a inferior, sinó fraternes.

Sóc jo qui us he escollit, diu Jesús, per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit... sortim d’aquí avui amb un somriure al rostre per sentir-nos estimats profundament i per ser portadors del millor missatge polític, és a dir, per a la polis, per al nostre barri, per a la nostra ciutat: el missatge de la fraternitat, el missatge de la reconciliació i el missatge del treball pel bé comú.