UN AMOR MENOR

Divendres V de Pasqua, 8 de maig de 2015

Ac 15, 22-31/Sl 56/Jn 15, 12-17

No sóc gens avesat als jocs aquests de marcianitus dels ordinadors. El poc que he jugat amb algun tipus de joc d’aquests només m’ha fet fixar en què a mesura que vas assolint fites, aconseguint coses... es dóna un canvi de nivell en el joc que fa que el jugador passi a una fase de més dificultat, cosa que el giny s’encarrega de fer-te veure per un canvi de fons de la pantalla. En alguns jocs és quasi com si hom canviés o passés d’un món virtual a un altre.

Això del canvi de nivell m’ho ha fet pensar una expressió de l’Evangeli d’avui, la següent: Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. Jesús, ho vam veure dimecres passat, està fent camí vers l’Hort de Getsemaní amb els seus deixebles i els va donant les seves “darreres voluntats”. Arribats en aquest punt es quan es dóna aquesta mena de canvi de nivell: el pas de servents a amics. Curiosament no és un canvi de nivell obrat pel “jugador” (si seguim amb el símil del joc d’ordinador), perquè aquí no es tracta de res que els deixebles hagin fet per guanyar-se les simpaties del Mestre. El canvi de nivell s’ha produït, podríem dir, per una mena de canvi de perspectiva de Jesús, que pot incloure la pura gràcia i la relació estreta de Jesús amb els seus durant vora tres anys. Com sigui, és Jesús qui ja no els veurà com a servents mai més, sinó com a amics... que, si m’ho permeteu, aquí és molt més que anomenar-los germans. I això és tot un canvi, ja no diré de perspectiva, sinó de RELACIÓ, amb Ell, amb el Pare i amb el proïsme.

El nou manament que Jesús dóna com a distintiu de la nova fraternitat té una fórmula senzilla de recordar: El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Però l’afegitó de Jesús, que és el que Ell està a punt de demostrar en només unes hores, és el que dóna profunditat a la paraula AMOR, ambigua ja en temps de Jesús i més encara en els nostres temps: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. I és AQUEST amor el model, no un altre, perquè els deixebles de Jesús som cridats a estimar-nos d’aquesta manera, cosa que experimentem difícil de realitzar més d’un cop, perquè significa posar la meva vida en un segon pla i donar relleu a la vida de l’altre. I encara més, si m’ho permeteu: és relacionar-me amb el meu proïsme sense abismes de poder, d’enveges, ni gelosies, sense voler-me possessionar de l’altre, sense voler que el altre sigui la meva joguina, el meu tapa-forats. És un AMOR MENOR (a l’estil de sant Francesc d’Assís) que cerca més aviat que l’altre estigui per damunt meu.

Amb aquest amor Jesús ens convida a entrar en una nova relació amb Ell (per ser honestos és Ell el qui primer ho ha fet, de què si no les paraules: No sou vosaltres els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit...?), amb el Pare (qui a través de la vida i les paraules de Jesús se’ns ha revelat) i també entre el meu proïsme i jo, veritable relació de tu a tu, sense diferències, sense opressions, sense xantatges, sense dobles finalitats.

Ara que ja ha començat la campanya electoral i que tornarem a sentir promeses i bones intencions... emmirallem-nos en Jesús i el seu projecte de vida fraterna, que és la vida del Regne, que és la vida a la qual els creients en Jesús som convidats a fer realitat sigui quina sigui la nostra opció de vot el proper 24 de maig.