dissabte, 4 de maig del 2013

Encens (Cròniques jerosolimitanes 36)

Ens arriba el perfum intens de l’encens abans de girar pel carrer de santa Helena, l’únic accés al Sant Sepulcre per la part alta de la ciutat. Totes les botigues del carreró resten tancades a quarts de vuit del matí menys la seva, coneguda dels qui han de menester a Jerusalem la preuada resina aromàtica.

Encarem la baixada d’aquest passatge estret, curt i penombrós, mentre un núvol de fum el cobreix d’una agradable aureola. A l’entrada de l’establiment un encenser de peu provoca la fumarel·la on es consumeixen un grapat de grans d’encens que flairegen el recorregut i acrediten el producte que, en bosses de diferents mides, reposa en gavetes a la vorera del carreró.

L’ambient de boirines perfumades que l’amo d’aquest negoci provoca cada matí esdevenen un atri excel·lent, un espai imprevist on desvetllar i concentrar els sentits exteriors i interiors per la visita al Sant Sepulcre que es produirà moments després, un cop travessat el portal d’accés al recinte i baixats els amples esglaons que arriben a la plaça davant la basílica.