dissabte, 11 de maig del 2013

El tron de la glòria (Cròniques jerosolimitanes 37)

Llueix amb callada distinció a l’aparador d’un antiquari del carrer David Ha-Melekh. Sabedors de la seva originalitat, l’exhibeixen ocupant una part destacada de l’aparador.
 
Les dues potes davanteres, de fusta antiga i noble, estan tornejades imitant les d’una bèstia: la base té forma de peülla, a mitja alçada sobresurten els monyons que ressemblen els genolls i, al dessobre, s’eixamplen progressivament configurant les cuixes.
 
El seient, sòlid, ample, gruixut, està tapissat amb una envellida però refinada tela adomassada de color blau marí. Una cinta platejada, descosida en un lateral, voreja la base de la tapisseria, però manca en la part frontal on s’aprecien els diminuts claus que fermen la tela al requadre. Un respatller de fusta, treballat esplèndidament en forma semi circular, rodeja el seient de la butaca. Substitueixen els reposa braços dues artístiques ales que neixen a la base del seient i sobresurten amb discreta elegància, culminant en un rinxol que els dóna volatilitat i, a l’ansem, impregna la poltrona d’una amable lleugeresa. En el bell mig del respatller, sota el principal travesser, hi ha una talla semicircular que imita el disc solar i  la lluïssor dels seus raigs.

No es tracta d’un setial exòtic, sinó d’una aproximació al tron de la glòria de Déu, el kise kavod que la mística jueva antiga descriu com la presència radiant de la divinitat asseguda sobre la base de quatre bèsties celestials amb peülles i ales. Són els quatre vivents, els hayyot fulgurants i dinàmics que apareixen en el profeta Ezequiel i a l’Apocalipsi precedint la refulgència de la divinitat. Damunt l’estrada formada pels quatre éssers celestials hi llueix el magnífic resplendor de la presència divina, que només personatges escollidíssims mereixen contemplar sense perdre-hi la vida.
 
Entrem emocionats a preguntar a l’antiquari. Es tracta d’un lot format precisament per quatre butaques. Provenen de l’estranger i tenen uns cent anys d’antiguitat. Per mil dòlars la de l’aparador és nostra.