Divendres de Pasqua (Cròniques jerosolimitanes 32)

Arribem al Sant Sepulcre fregant les vuit del matí. Pugem al Calvari, avui quasi vuit i silenciós. Algunes persones celebren la missa en l’altar catòlic de l’onzena estació, decorada amb un mosaic de Jesús clavat a la creu que ocupa mitja paret.

Feta la pregària sota l’altar de la crucifixió i posada la mà en l’orifici que permet tocar la roca, baixem a la llosa de la unció. Ens agenollem inclinant el front al damunt per pregar breument i percebre la flaire de l’oli perfumat que regalima de les llànties. Continuem vers la capella del sepulcre i escoltem els cants que provenen de l’altar copte que hi ha al darrera. Estan finint la sagrada litúrgia aspergint els fidels. Amb la naturalitat que els caracteritza, el prevere aboca l’aigua -d’una ampolla de plàstic- damunt la palma de la mà i esquitxa els fidels amb desimboltura i animació. Ens hi acostem amb rapidesa, insinuant amb la mirada i inclinant el cap que també ens aspergeixi, cosa que fa amb prestesa i dedicant-nos tota l’aigua que li ha cabut a la mà.

Remullats, anem a fer cua per entrar al sepulcre però no trobem ningú. Sorpresos, ens acostem a l’entrada i veiem la porta semitancada. Estan celebrant una missa al l’interior. Es nota que som en plena vuitada pasqual: l’horari de misses s’allarga, a més de les tanques que romanen als costats i que han col·laborat a posar ordre durant els passats dies sants.

Baixem cap a la porta de Damasc per l’artèria principal del mercat àrab, el suq, que ressegueix l’antic Cardo Maximo romà que travessava la ciutat de nord a sud. Les pageses ja s’han assegut als marges del carreró, envoltades de sacs que contenen ametllons, fulles de parra, julivert, i altres plantes que no sabem distingir, totes elles d’una frescor i un color verd rutilants; també apreciem marialluïsa, farigola, sàlvia i menta desprenent una aroma natural captivadora.

Ens crida l’atenció les poques botigues obertes que hi ha i ho justifiquem a l’hora. Sortint de la ciutat emmurallada per la porta de Damasc veiem un control policial exhaustiu que només deixa accedir els majors de 50 anys que vagin a pregar a l’esplanada de les mesquites. Poc després veiem comerços atípicament tancats per la zona est de al ciutat, la part àrab. Preguntem i ens ho expliquen: ahir, a Tulkarem, al nord de la Cisjordània, morien dos joves palestins en un enfrontament amb soldats. Com altres vegades, els palestins residents a Jerusalem fan un dol reivindicatiu tancant les tendes.

Pasqua de vida i  Divendres de mort s’entrellacen les mans en aquesta terra santa amarada de contrastos, on la mirada creient és posada a prova en cada esdeveniment. El recorregut agredolç per la vida de Jesús –mort, enterrament i resurrecció-  dins la basílica del Sant Sepulcre es repeteix de diferents maneres només sortint de les seves portes.