En Juanito -o
Benet-, que al cel sigui, referint-se a l’escassetat d’aigua al Montnegre,
sentenciava: “Si algun dia la font de la Brinxa no raja, s’haurà acabat l’aigua
al Montnegre”. Aquesta font, acompanyada del seu estanyol i custodiada per alguna
salamandra i altres bestioles, ens assenyala el grau de vitalitat del massís
segons la intensitat del seu raig.
Adaptant la
frase d’en Juanito a l’eucaristia podríem dir: “Si algun dia no hi ha eucaristies,
s’haurà acabat l’Església”, o personalitzant al màxim: “s’haurà acabat la
parròquia de Sant Martí del Montnegre”. Indefectiblement, l’activitat principal
que ens aplega i ens constitueix com a comunitat cristiana, com a església de
base, és la celebració de l’eucaristia. Al seu voltant aportem el nostre gra de
sorra amb múltiples detalls que tots coneixem.
L’eucaristia és
el signe per excel·lència de la vitalitat de l’Església i, la seva absència, o
relativització, o descura, evidenciarà una sequera interior i exterior. Dit en
llenguatge religiós: evidenciarà una manca de vibració espiritual i de qualitat
en la vida comunitària. Són èpoques de
defensar a ultrança la individualitat i la intimitat, fins i tot justifiquem
una religiositat personal, però l’expressió cristiana més genuïna s’esdevé en la
celebració de l’eucaristia que, com la font de la Brinxa, raja continuadament dons
i beneficis individuals i comunitaris.
Quan plou
trobarem bassals, reguerots i canals que contenen aigua, però només ocasionalment.
Si volem aigua clara i constant hem d’anar a la font de la Brinxa. Si volem una
religiositat cristiana clara i constant hem d’acudir a l’eucaristia. La resta
d’expressions religioses també serveixen, però no són un referent tan
consistent.
Hem de
reconèixer que, al nostre país, no són temps de celebracions nodrides de
l’eucaristia. Les generacions que ens segueixen, catequitzades adequadament,
han crescut pensant que la missa és quelcom superat, o innecessari, o
esporàdic. Emprant de nou
la imatge de la font, el doll de la deu eucarística sembla que el begui poca
gent però, com la Brinxa, tots sabem que hi és i que la seva aigua és bona i
regalada. El seu raig l’assaboreixen poques persones si ens atenem al cabal que dia i nit li brota
vitalitzant el seu entorn. Igualment l’eucaristia, per pocs que siguin els qui
la celebrin, els seus fruits beneficien de forma discreta, constant i eficaç a
molta gent.
Perquè l’eucaristia
és un brollador de comunió pels qui en participen. Però també per als qui no en
participen o no hi volen participar: ells saben que, acostant-se amb respecte i
reverència, seran sempre benvinguts. Per això el
Dijous sant s’anomena dia de l’amor fratern. La comunió desplegada en la
intimitat de l’eucaristia s’eixampla de múltiples maneres en infinits cercles concèntrics
que ho abracen tot, des del més proper al més allunyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada