És agradabilíssim assaborir un Xabbat
en la zona jueva de Jerusalem. La calma és completa i el silenci que es percep
és molt singular.
No és el silenci que hi ha dalt
d’una muntanya, majestuós i enervant.
No és el silenci de la pregària,
concentrat i íntim.
No és el silenci d’un cementiri,
agredolç i nostàlgic.
No és el silenci del mar, immens
i melangiós.
No és el silenci del desert, aclaparador
i desafiant.
No és el silenci de la nit,
tranquil i relaxant.
El silenci del Xabbat és un
silenci ambiental, natural, global; és un silenci declaradament religiós, místic, que ho
impregna tot d’una suavitat perceptible pels sentits. Et sents rodejat d’un
benestar càlid, dolç, amable. La veu i els gestos abaixen instintivament i
respectuosament el to i la força. L’harmonia de l’univers sembla palpable, accessible,
evident en aquesta jornada. És un dia destinat a badar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada