EL SENYOR ÉS EL MEU PASTOR...

Dilluns V de Quaresma, 18 de març de 2013

Dn 13, 1-9.15-17.19-30.33-62/Sl 22/Jn 8, 12-10

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em mena al repòs vora l’aigua,

i allí em retorna.

Perquè Vós sabeu procurar al meu cor tot el que necessito, el que és bo, el que em convé (que no sempre coincideix amb el que desitjo superficialment, portat potser per un primer impuls irreflexiu), el que de veritat pot saciar el meu desig més pregon, la meva profunda set d’infinit.

Em guia pels camins segurs

per l’amor del seu nom.

Sí, em costa de reconèixer-ho, però només els vostres camins són segurs i hi puc confiar perquè Vós mateix us hi jugueu la paraula, us hi jugueu el prestigi, hi poseu per penyora el vostre Sant Nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos

no tinc por de res,

perquè us tinc vora meu...

I sé, mal que em pesi, mal que no ho vulgui acceptar dins d’una societat on prima la bellesa, els diners, el que es té, la vida protegida enmig de falsos coixins... que hi hauran barrancs tenebrosos per on hauré de passar: limitacions, vellesa, malaltia, atur... però estic cert que no fallareu, que la vostra Presència no em serà presa, sinó que encara serà més segura i fonda, ni que no en sigui prou conscient, fins i tot quan en dubti...

... la vostra vara de pastor

m’asserena i em conforta.

Perquè Vós, i no un altre, sereu el meu Pare, el meu germà, el meu amic, el meu defensor, el meu protector, la meva pau i la meva joia.

Davant meu pareu taula vós mateix,

Pareu davant meu, aquest vespre i cada dia, la Taula de la vostra Paraula i la Taula de l’Eucaristia, veniu pobre i humil, ben present, per fer-vos proper, per convertir-vos en aliment i donar-me les forces que necessito, el pa que necessito, per a cada dia i em doneu germans.

i els enemics ho veuen... i tremolen, perquè no poden fer res per impedir-ho. En  aquest món on encara hi ha massa guerres i persecucions la vostra victòria és palesa, la vostra vida una font que no para de brollar.

... m’heu ungit el cap amb perfums,

ompliu a vessar la meva copa.

Perquè m’heu segellat amb el vostre Esperit Sant des del Baptisme i m’heu donat la millor feina que un pugui tenir: ser sacerdot, profeta i rei per a proclamar la vostra bonesa, la vostra fidelitat, el vostre amor a qui ho vulgui escoltar.

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor

m’acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

a la casa del Senyor.

Perquè el que Vós prometeu, Senyor, no és flor d’un dia, sinó comunió profunda, companyia fidel, per a tota la vida, ja aquí i quan esclati amb força el vostre Regne.