Portar roba de marca evidencia el nostre estatus econòmic i social. Segons quin sigui el nom d’aquella marca, el nostre estatus serà més alt o més baix. Malgrat posem la qualitat del producte com a excusa per comprar-lo, en el fons hi ha una bona dosi de voler presumir.Sant Pau escriu als cristians de Roma del segle primer dient-los “que el vostre vestit sigui Jesucrist”. Es tracta d’una invitació a que Jesús esdevingui el nom de marca per qui optem, aquell que ens identifica, i amb qui ens sentim més còmodes i protegits. No obstant, la nostra opció per Jesucrist com a vestit no ens ha de portar a presumir-ne, però tampoc a dissimular-ne la marca. Tot això és extern, superficial, i mancat de personalitat.
Vestir-se de Jesucrist és revestir-se tant interioment com exterioment. Es tracta d’un habillament integral i equilibrat. No pot haver-hi exterioritat cristiana sense una interioritat viscuda i profunda. No pot haver-hi interioritat cristiana sense irradiació del que es mou ànima endins.
El temps d’Advent que avui inciem ens esperona a revisar el vestit de Jesucrist que portem posats. Es tracta de revisar sense presses si el tenim rebregat i descuidat, si fa goig cara enfora però fa pena cara endins, si el portem desmotivats o amb desgana. “Estigueu a punt”, “Prou de dormir”, “Vetlleu”, “Siguem conscients dels moments que vivim”, són exhortacions d’aquest primer diumenge d’Advent que hem de viure com un estímul a portar amb la màxima dignitat i coherència possible el vestit de Jesucrist, el Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada