“Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar”. És un aclariment que fa l’evangeli de Lluc per introduïr un debat amb Jesús sobre el tema de la resurrecció. No podem dir, fent paral·lelismes, que els saduceus eren com els laicistes d’avui dia, perquè els saduceus coneixien i seguien la llei de Moisès, i els laicistes ni creuen ni volen que els altres creguin. Potser no tan escrupulosament com altres, però podriem qualificar als saduceus de religiosos. Tan sols que estarien tan ben instal·lats com a classe benestant al voltant del tetrarca Herodes i dels conqueridors romans, que no els caldria esperar un bon cel si ja el gaudien a la terra.
“Jesús els respongué”, continua l’evangeli. Els saduceus el qüestionen amb una pregunta que té una part de ridícula i una part de burleta. Malgrat tot, Jesús els respon. No té cap prevenció d'entrar a la gola del llop. Jesús aborda el tema i dóna els seus arguments. No discuteix, no menysprea, no polemitza, no ataca. Diu la seva amb convicció, sense miraments ni prevencions. L’evangeli es clou dient que ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
No tots els creients, encara que estiguem formats teològicament, tenim la personalitat de Jesús per deixar-nos interpel·lar amb actituds tendencioses o discursos vanals, i sortir-ne airosos. Som molts els cristians que manifestem les dificultats que tenim per argumentar la nostra condició de creients: topem amb un mur infranquejable de tòpics. Aleshores, cansats o per comoditat, evitem aquests debats per considerar-los estèrils i optem per la resignació i restar callats.
Però avui sí que hem respost. Sense estridències, però amb presència. Sense treure pit, però amb molta dignitat. La celebració que avui ha presidit el papa Benet a la Sagrada Família ha estat un moment religiosament sublim i socialment històric. Avui tot ho teniem a favor: la bellesa de la nau, les veus dels cantors, la solemnitat de la litúrgia, la connivència de les autoritats municipals, nacionals i estatals, fins i tot les manifestacions en contra quedaven bé. L’homilia del papa ha estat matisada i correcte, sense atacar res ni ningú com diuen alguns mitjans.
L’arquebisbe Lluís ha subratllat a tort i a dret que espera que aquesta visita tingui molt fruits espirituals i pastorals. Aquest és també el desig de tots els catòlics barcelonins i catalans. L’ambient que hem vist i hem viscut a la Sagrada Família, tant a dins i a fora, era de joia. Aquest matí ens hem sentit orgullosos de ser catòlics. Quina vivència tan poc usual!
No podem desaprofitar l’ocasió per continuar, a partir de demà, com si res no hagués passat. El que Gaudí va ser capaç de dissenyar, i nosaltres de consagrar al culte amb la presència sempre interpel·ladora del papa, és una gran resposta a la nostra societat. Animem-nos i encoratgem-nos mútuament, en els nostres petits àmbits i en la nostra qüotidianitat, a seguir responent.
“Jesús els respongué”, continua l’evangeli. Els saduceus el qüestionen amb una pregunta que té una part de ridícula i una part de burleta. Malgrat tot, Jesús els respon. No té cap prevenció d'entrar a la gola del llop. Jesús aborda el tema i dóna els seus arguments. No discuteix, no menysprea, no polemitza, no ataca. Diu la seva amb convicció, sense miraments ni prevencions. L’evangeli es clou dient que ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
No tots els creients, encara que estiguem formats teològicament, tenim la personalitat de Jesús per deixar-nos interpel·lar amb actituds tendencioses o discursos vanals, i sortir-ne airosos. Som molts els cristians que manifestem les dificultats que tenim per argumentar la nostra condició de creients: topem amb un mur infranquejable de tòpics. Aleshores, cansats o per comoditat, evitem aquests debats per considerar-los estèrils i optem per la resignació i restar callats.
Però avui sí que hem respost. Sense estridències, però amb presència. Sense treure pit, però amb molta dignitat. La celebració que avui ha presidit el papa Benet a la Sagrada Família ha estat un moment religiosament sublim i socialment històric. Avui tot ho teniem a favor: la bellesa de la nau, les veus dels cantors, la solemnitat de la litúrgia, la connivència de les autoritats municipals, nacionals i estatals, fins i tot les manifestacions en contra quedaven bé. L’homilia del papa ha estat matisada i correcte, sense atacar res ni ningú com diuen alguns mitjans.
L’arquebisbe Lluís ha subratllat a tort i a dret que espera que aquesta visita tingui molt fruits espirituals i pastorals. Aquest és també el desig de tots els catòlics barcelonins i catalans. L’ambient que hem vist i hem viscut a la Sagrada Família, tant a dins i a fora, era de joia. Aquest matí ens hem sentit orgullosos de ser catòlics. Quina vivència tan poc usual!
No podem desaprofitar l’ocasió per continuar, a partir de demà, com si res no hagués passat. El que Gaudí va ser capaç de dissenyar, i nosaltres de consagrar al culte amb la presència sempre interpel·ladora del papa, és una gran resposta a la nostra societat. Animem-nos i encoratgem-nos mútuament, en els nostres petits àmbits i en la nostra qüotidianitat, a seguir responent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada