(Aportació llegida en la presentació del llibre, als caputxins de Sarrià, el 25-novembre-2010) El coordinador d’aquesta presentació ens enviava un emmarcament temàtic per cada una de nostres aportacions. La d’un servidor deia així: Què hi havia en el fons de l’ànima de Jordi Llimona? Un enamorat de Crist, de la paraula, de la creació, del ser humà? Un poeta? Un teòleg? Coneixent al coordinador, les mateixes preguntes esdevenen respostes: Què hi havia en el fons de l’ànima de Jordi Llimona? Es tracta de treure els interrogants: un enamorat de Crist, de la paraula, de la creació, del ser humà. Un poeta. Un teòleg. En la mateixa línia, un servidor indicava, en una anterior aportació, que la clau de lectura de Jordi Llimona era la seva dimensió de creient, concretada en la seva opció de vida religiosa caputxina. També apareix breument ressenyat en la Introducció del llibre que estem presentant i que esperem que compreu.
Per això ens permetem aplaudir la bona pensada del coordinador de l’obra, que és el mateix que ha coordinat la presentació, i que és el mateix que fa de presentador. Una antologia de textos espirituals de Jordi Llimona és anar a les arrels del personatge. Un personatge polièdric, certament, que ha estat un referent per a polítics, artistes, escriptors, periodistes…; però el Llimona més genuï era el Llimona creient, el que concelebrava en aquesta església cada dia en la missa conventual; el que presidia la celebració de la missa dominical de dos quarts de dotze; el qui seia en el cor d’aquí darrera al matí per resar Laudes, al migdia per resar Sexta, i la nit per resar Vespres. El qui tenia amagat sota un coixí de la sala capitular on fem les completes el seu llibret, on havia afegit unes lectures diferents, perquè les que hi ha en el breviari no li agradaven.
Elaborar, editar, i presentar una antologia de textos espirituals de Jordi Llimona és molt més que recordar, evocar, o enyorar el personatge de forma entranyable. Cert que el llibre és entranyable perquè retrata a l’autor, però el més fonamental és que l’espiritualitat és un àmbit que no caduca, que roman viu i actual amb el pas del temps. Ho tenim captivadorament expressat en la vida dels sants, que malgrat el pas dels segles, la seva espiritualitat es manté viva. En canvi, les opinions que Jordi Llimona formulava sobre temes socials, eclesials, morals i polítics, que el van fer tan famós de portes enfora, ell mateix les anà matisant, i fins i tot canviant, els darrers anys de la seva vida.
Per això ens permetem aplaudir la bona pensada del coordinador de l’obra, que és el mateix que ha coordinat la presentació, i que és el mateix que fa de presentador. Una antologia de textos espirituals de Jordi Llimona és anar a les arrels del personatge. Un personatge polièdric, certament, que ha estat un referent per a polítics, artistes, escriptors, periodistes…; però el Llimona més genuï era el Llimona creient, el que concelebrava en aquesta església cada dia en la missa conventual; el que presidia la celebració de la missa dominical de dos quarts de dotze; el qui seia en el cor d’aquí darrera al matí per resar Laudes, al migdia per resar Sexta, i la nit per resar Vespres. El qui tenia amagat sota un coixí de la sala capitular on fem les completes el seu llibret, on havia afegit unes lectures diferents, perquè les que hi ha en el breviari no li agradaven.
Elaborar, editar, i presentar una antologia de textos espirituals de Jordi Llimona és molt més que recordar, evocar, o enyorar el personatge de forma entranyable. Cert que el llibre és entranyable perquè retrata a l’autor, però el més fonamental és que l’espiritualitat és un àmbit que no caduca, que roman viu i actual amb el pas del temps. Ho tenim captivadorament expressat en la vida dels sants, que malgrat el pas dels segles, la seva espiritualitat es manté viva. En canvi, les opinions que Jordi Llimona formulava sobre temes socials, eclesials, morals i polítics, que el van fer tan famós de portes enfora, ell mateix les anà matisant, i fins i tot canviant, els darrers anys de la seva vida.
Aproximar-nos als textos espirituals de Jordi Llimona ens permetrà, en primer lloc, veure la seva evolució religiosa amb el pas de les dècades. El llibre manté els textos ordenats cronològicament amb la intenció d’ajudar al lector a captar aquesta evolució. Però sobretot, aquests textos espirituals ens han d’ajudar a actualitzar la seva manera de veure i de viure la fe, i de retruc, de veure i de viure el món com a creients.
Opinions de Jordi Llimona sobre la societat, sobre Catalunya, i sobre l’Església, avui dia ja no serveixen. Ell mateix era conscient que les coses evolucionaven, i els darrers anys de la seva vida, amarats de maduresa i de lucidesa, es dedicà a opinar menys, a fer més silenci, a contemplar com fa un nen que no entén tantes coses que l’envolten. Però, repetim, el que sí ens serveix del nostre personatge, són els seus textos espirituals, que són uns autèntics rampells d’autenticitat que apareixen discretament dosificats en els seus llibres i que hem procurat de seleccionar en aquest llibre.
Per cloure la nostra aportació, obrim provocadorament un debat. En Jordi Llimona hagués anat a concelebrar a la Sagrada Familia amb el papa el dia 7 de novembre? Deixant de costat els impediments físics que podria tenir si estigués viu amb els seus 86 anys ¿hi hagués anat si hagués pogut? Quan va venir el papa Joan Pau II a Barcelona creiem que no va anar a la concelebració, però ara, tenint en compte com està d’empobrida la nostra església catalana, ¿s’hagués quedat a casa? Molts dirieu que no hi hagués anat, però jo opino que sí. O més ben dit, el “meu Jordi Llimona”, un home reflexiu i atent a la realitat, que m’ha ensenyat a mirar no sols l’Església sinó també la societat amb ulls crítics, sí que hi aniria. Al menys, jo voldria que hagués anat, perquè allí també calia que hi fos aquell dia.
El discurs de Jordi Llimona era un discurs fronterer i crític, però fet des de dins, o diguem-ho clar, fet per un home d’església. La nostra església catalana, avui dia apallissada per moltes bandes, segueix necessitant discursos fronterers, però clarament eclesials, perquè sinó acabarem engolits per una opinió pública subtilment destructora.
Jordi Llimona ens deixa un repte: com seguir essent fronterers o autèntics en el nostre avui. No es tracta de copiar-li discursos, sinó d’actualitzar la seva espiritualitat. Aquest llibre ens ajudarà a que cadascú dóni la seva resposta. No és un llibre de receptes espirituals ni de fórmules màgiques, és un llibre de tauleta de nit, per abans d'anar a dormir.
Opinions de Jordi Llimona sobre la societat, sobre Catalunya, i sobre l’Església, avui dia ja no serveixen. Ell mateix era conscient que les coses evolucionaven, i els darrers anys de la seva vida, amarats de maduresa i de lucidesa, es dedicà a opinar menys, a fer més silenci, a contemplar com fa un nen que no entén tantes coses que l’envolten. Però, repetim, el que sí ens serveix del nostre personatge, són els seus textos espirituals, que són uns autèntics rampells d’autenticitat que apareixen discretament dosificats en els seus llibres i que hem procurat de seleccionar en aquest llibre.
Per cloure la nostra aportació, obrim provocadorament un debat. En Jordi Llimona hagués anat a concelebrar a la Sagrada Familia amb el papa el dia 7 de novembre? Deixant de costat els impediments físics que podria tenir si estigués viu amb els seus 86 anys ¿hi hagués anat si hagués pogut? Quan va venir el papa Joan Pau II a Barcelona creiem que no va anar a la concelebració, però ara, tenint en compte com està d’empobrida la nostra església catalana, ¿s’hagués quedat a casa? Molts dirieu que no hi hagués anat, però jo opino que sí. O més ben dit, el “meu Jordi Llimona”, un home reflexiu i atent a la realitat, que m’ha ensenyat a mirar no sols l’Església sinó també la societat amb ulls crítics, sí que hi aniria. Al menys, jo voldria que hagués anat, perquè allí també calia que hi fos aquell dia.
El discurs de Jordi Llimona era un discurs fronterer i crític, però fet des de dins, o diguem-ho clar, fet per un home d’església. La nostra església catalana, avui dia apallissada per moltes bandes, segueix necessitant discursos fronterers, però clarament eclesials, perquè sinó acabarem engolits per una opinió pública subtilment destructora.
Jordi Llimona ens deixa un repte: com seguir essent fronterers o autèntics en el nostre avui. No es tracta de copiar-li discursos, sinó d’actualitzar la seva espiritualitat. Aquest llibre ens ajudarà a que cadascú dóni la seva resposta. No és un llibre de receptes espirituals ni de fórmules màgiques, és un llibre de tauleta de nit, per abans d'anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada