“Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües”. Es tracta, segons l’Apocalipsi, d’una multitud incomptable de màrtirs victoriosos plantats davant del tron de Déu i de Jesús glorificat.
L’autor de l’Apocalipsi, enmig del seu llenguatge simbòlic i de les seves imatges celestials, posa de manifest la seva universalitat amb aquesta descripció de la multitud celestial. És un cant de reconeixement a la diversitat de nacions, races, pobles i llengües que creuen en Jesús. Per ell, aquests sants que gaudeixen de la glòria divina no han perdut de cap manera la seva identitat terrenal, sinó al contrari, esdevenen un cant polifònic a la presència de Déu que arriba a tots els indrets geogràfics i a tots els humans.
Per això avui, festa de Tots Sants, ens permeten centrar-nos en els sants d’una nació concreta, d’un poble concret i d’una llengua concreta: els sants catalans. En fem referència perquè ells són més nostres i més propers per la senzilla raó que van trepitjar la mateixa geografia que nosaltres, perquè van parlar i pregar amb la mateixa llengua que nosaltres, perquè tenien la mateixa mentalitat que nosaltres.
Aquest reivindicació dels sants de la nostra terra la podrem gaudir a cor què vols en la celebració del proper diumenge a la Sagrada Família quan, en la lletania dels sants, s’invocaran els sants catalans. Opinem que serà un moment religiosament molt emotiu quan, en la cadència repetitiva de la seva invocació, vagin sortint, un a un, els seus noms: des dels primers màrtirs de Tarragona: Fructuós, Auguri i Eulogi, que van morir a mitjans del segle III, fins al caputxí Josep Tous, beatificat recentment.
Aquests homes i dones envigoreixen les arrels cristianes de la nostra terra, sempre en constant barreja d’identitats i cultures. Des de la comunió dels sants, ells ens esperonen a continuar essent terra d’acollida, d’integració, de pluralitats, però sense perdre de vista el riquíssim patrimoni de la nostra tradició religiosa cristiana. Més enllà dels anuncis que en la celebració de la Sagrada Família el català tindrà una presència significativa junt amb el castellà i el llatí; més enllà de la presència de senyeres..., insistim en que la lletania dels sants catalans serà el punt àlgid que expressarà la nostra identitat religiosa.
Evocant avui els sants de la nostra terra no estem fent proclames nacionalistes, ni campanya electoral subliminal. Que els organitzadors de la visita del sant pare a Barcelona subratllin la nostra llengua, cultura i tradició religiosa, és un motiu, al menys aquests dies, de reivindicar-la en veu alta. La setmana vinent ja tornarem al silenci i discreció habituals. Avui és un dia adequadíssim per recordar les paraules del bisbe Torras y Bages: “Catalunya serà cristiana o no serà”. Que la intercessió dels nostres sants ens ajudi a que així sigui!
L’autor de l’Apocalipsi, enmig del seu llenguatge simbòlic i de les seves imatges celestials, posa de manifest la seva universalitat amb aquesta descripció de la multitud celestial. És un cant de reconeixement a la diversitat de nacions, races, pobles i llengües que creuen en Jesús. Per ell, aquests sants que gaudeixen de la glòria divina no han perdut de cap manera la seva identitat terrenal, sinó al contrari, esdevenen un cant polifònic a la presència de Déu que arriba a tots els indrets geogràfics i a tots els humans.
Per això avui, festa de Tots Sants, ens permeten centrar-nos en els sants d’una nació concreta, d’un poble concret i d’una llengua concreta: els sants catalans. En fem referència perquè ells són més nostres i més propers per la senzilla raó que van trepitjar la mateixa geografia que nosaltres, perquè van parlar i pregar amb la mateixa llengua que nosaltres, perquè tenien la mateixa mentalitat que nosaltres.
Aquest reivindicació dels sants de la nostra terra la podrem gaudir a cor què vols en la celebració del proper diumenge a la Sagrada Família quan, en la lletania dels sants, s’invocaran els sants catalans. Opinem que serà un moment religiosament molt emotiu quan, en la cadència repetitiva de la seva invocació, vagin sortint, un a un, els seus noms: des dels primers màrtirs de Tarragona: Fructuós, Auguri i Eulogi, que van morir a mitjans del segle III, fins al caputxí Josep Tous, beatificat recentment.
Aquests homes i dones envigoreixen les arrels cristianes de la nostra terra, sempre en constant barreja d’identitats i cultures. Des de la comunió dels sants, ells ens esperonen a continuar essent terra d’acollida, d’integració, de pluralitats, però sense perdre de vista el riquíssim patrimoni de la nostra tradició religiosa cristiana. Més enllà dels anuncis que en la celebració de la Sagrada Família el català tindrà una presència significativa junt amb el castellà i el llatí; més enllà de la presència de senyeres..., insistim en que la lletania dels sants catalans serà el punt àlgid que expressarà la nostra identitat religiosa.
Evocant avui els sants de la nostra terra no estem fent proclames nacionalistes, ni campanya electoral subliminal. Que els organitzadors de la visita del sant pare a Barcelona subratllin la nostra llengua, cultura i tradició religiosa, és un motiu, al menys aquests dies, de reivindicar-la en veu alta. La setmana vinent ja tornarem al silenci i discreció habituals. Avui és un dia adequadíssim per recordar les paraules del bisbe Torras y Bages: “Catalunya serà cristiana o no serà”. Que la intercessió dels nostres sants ens ajudi a que així sigui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada