Esclava o serventa? (Immaculada Concepció 2010)

“Sóc la serventa del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Segurament ens haurà cridat l’atenció el petit canvi que hem fet: en lloc de dir “Sóc l’esclava del Senyor”, com hem escoltat a l’evangeli, hem dit: “Sóc la serventa del Senyor”. Abans de fer valoracions, subratllem que la darrera edició de la Bíblia Catalana Interconfessional introdueix aquest canvi intencionadament. Suposem que hi ha dos motius, un de pastoral o pedagògic, i un altre de teològic.

La paraula grega original que s’amaga sota les paraules catalanes “esclava” i “serventa” té ambdós possibles sentits. Per tant, les dues traduccions són formalment correctes. No obstant, rera aquest mot grec batega una paraula hebrea que, també pot traduïr-se per esclau i per servent, però en el context bíblic, i quan es refereix a relacions amb Déu, sempre té la impostació de servent: els levites i sacerdots que treballen al temple no són esclaus, són servents; ocupar-se del culte al temple no és esclavatge, és servei; els coneguts càntics del “Servent de Jahvè” del profeta Isaïes no se’ns ha acudit mai d’anomenar-los càntics de “l’Esclau de Jahvè”. La lògica teològica és evident. Tots els qui estan a prop de Déu no són esclaus, sinó servents. Doncs amb Maria igual.

A més d’aquest argument de fidelitat al pensament bíblic, el motiu més definitiu del canvi és el pastoral o pedagògic. Avui dia ens fa mal a les orelles la frase “Sóc l’esclava del Senyor”. Però més que mal a les orelles, fa mal a la nostra sensibilitat. Cal posar-hi molta devoció perquè aquest “esclava” no ens afecti, i sobretot, veient la imatge de les benintencionades religioses netejant l’altar de la Sagrada Família.

La imatge de la dona submisa a tot, fins i tot a Déu, sortosament ha desaparegut. Aquest canvi social ha implicat, decennis després, un canvi en aquesta traducció, que converteix a Maria en una dona responsable, madura i lliure. La seva resposta no és de submissió, sinó de compromís religiós i de servei generós i incondicional a Déu. Algú podria dir que d’esclava a serventa no hi ha pas tanta diferència. Li podriem respondre que no és mateix estar obligat que estar a disposició.

La festa d’avui proclama que Maria no és esclava del pecat. Aquesta nova edició de la bíblia catalana ens diu que Maria no és esclava del Senyor. Ja és serventa! Anem avançant!