Fidels difuns 2009

A ciutat s’acostuma a dir que a pagès la gent és més tranquil·la, i a pagès s’acostuma a dir que la gent de ciutat és més nerviosa. Hi ha una part de raó perquè l’entorn, evidentment, hi ajuda, però no sempre és així: coneixem persones de pagès ben neguitoses i persones de ciutat molt calmades.

Quan Jesús ens diu a l’evangeli: “Que els vostres cors d’asserenin”, no ens està dient que estiguem tranquils i relaxats. No és el mateix ser una persona tranquil.la que una persona serena. Ésser tranquils és, principalment, fruit del caràcter, o també depèn l’entorn on vivim, o dels problemes que tinguem. Però ésser serens és quelcom diferent i que no s’improvisa, és fruit de saber viure la vida amb sentit i amb lucidesa, agraïts pel que tenim i pel que rebem; tenir el cor serè és fruit de saber acceptar cada etapa de la vida, és fruit de saber encarar amb diginitat els moments difícils, especialment el moment de la mort. En definitiva, una persona serena és més que una persona tranquil.la, és algú que irradia afabilitat, proximitat, equilibri i no saps perquè, et trobés a gust al seu costat.

Pels creients ésser una persona serena és també saber mirar les coses amb els ulls de la fe. Per això Jesús, després de dir que els nostres cors s’asserenin, conscient que això no és sempre fàcil ni immediat, afegeix: “Confieu en Déu. Confieu en mi”. Confiar en Déu i en Jesús és saber que on no hi arribem nosaltres, hi arriba ell, o més ben dit, és saber que amb ell, podem arribar a tot arreu, fins i tot al cel. És el que ens dèia sant Pau la segona lectura, que no es tracta de ser ciutadans únicament d’un municipi, sinó de ser ciutadans del cel: “Germans, tenim la nostra ciutadania al cel, d’allà esperem un Salvador, que tranformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós”. Allà esperem gaudir, en plenitud, la serenor que haguem pogut tastar en vida.