Acomplexats o alternatius? (Diumenge 28)

L’autor del llibre de la Saviesa és un afortunat quan afirma, com aquell que no diu res: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de Saviesa, i em vingué”. La naturalitat amb que ens explica l’obtenció d’aquests dons és irritant, gairebé insultant. A aquest personatge tan agraciat li podriem dir, amb certa recança, que totes li ponen.

No obstant, pel que segueix explicant, hi ha una sèrie d’opcions prèvies fetes per ell que afavoreixen i canalitzen l’adquisició d’aquests dons divins: “La prefereixo a ceptres i trons”, “comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res”, i també diu: “l’aprecio més que la salut i la boniquesa”. L’autor del llibre de la Saviesa, més que parlar d’incompatibilitats, amb aquestes afirmacions vol qüestionar l’estil de vida desplegat pels grecs a través del seu imperi i caracteritzat pel poder ostentós, els luxes, la medicina i el culte al cos humà.

Faltaria citar allò de més significatiu de l’imperi grec: la seva filosofia, que el llibre de la Saviesa s'atreveix a relativitzar a favor d’una saviesa fonamentada, no en la capacitat intel.lectual de l’home, sinó una saviesa oberta a l’Esperit diví. El poble d’Israel, petit i històricament apallissat, vivia acomplexat davant l’espectacularitat d’un tarannà tan complet i seductor com el grec: homes i dones intel.ligents, poderosos, rics, ben cuidats i ben plantats. La fe incondicional en Jahvè i les seves tradicions culturals i religioses els semblarien ridícules davant unes propostes tan afalagadores.

Aquest ambient social que ens descriu el llibre de la Saviesa no ens és gens llunyà, al contrari: vivim uns temps, al menys a Catalunya, on els cristians també estem acomplexats de les nostres vivències de fe i de la nostra tradició i pràctica religiosa. Ens sentim desfassats i ridículs davant les propostes espectaculars i de tot tipus que ens fa la nostra societat: la ciència, les noves tecnologies, la medicina, la moda, el progrés, el Barça, tenen absorbides les nostres energies que, intentant posar-nos al dia de les seves constants novetats, ens fan oblidar o menysvalorar la nostra religiositat.

Ja no desitgem, com l’home de l’evangeli, preguntar a Jesús què podem fer per obtenir la vida eterna. El que vivim aquí és tan estressant i accelerat que qualsevol pretén que esdevingui etern! És millor creure en el no-res perquè així saps que estaràs tranquil. Però Jesús fa un proposta de vida alternativa, aparentment folla, aparentment inviable, però definitivament més alliberada i feliç: “Vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi”.