“Que tremolin els habitants del país perquè arriba el dia del Senyor”, diu el profeta Joel als seus contemporanis. L’expressió “el dia del Senyor” la trobem en la tradició profètica -especialment en Amós i Sofonies- per anunciar una intervenció divina imminent i sense contemplacions. Les al.lusions a aquest dia són sempre categòriques i amenaçants.
Aquest discurs profètic pretén ser una teràpia de xoc que saccegi l’autocomplaença del poble, especialment de les seves autoritats civils i religioses. Del “dia del Senyor” ningú no podrà escapar-se, proclamen els profetes, a diferència del “dia dels humans” on els més astuts i vividors ho toregen quasi tot, i els més revestits de poders, dignitats o reconeixements, gaudeixen d’immunitat, d'impunitat o de submissió.
L’autocomplaença és un mal social, moral i religiós: instal.la en la irrealitat, anul.la la sensibilitat i l’autocrítica, bandeja categòricament qualsevol oposició, fomenta la prepotència i l’orgull, distorsiona la moralitat, promou la passivitat i la permissivitat. L’autocomplaença és molt subtil i traïdora: fins i tot el nostre discurs -crític amb ella- pot estar-ne amarat.
Aquest discurs profètic pretén ser una teràpia de xoc que saccegi l’autocomplaença del poble, especialment de les seves autoritats civils i religioses. Del “dia del Senyor” ningú no podrà escapar-se, proclamen els profetes, a diferència del “dia dels humans” on els més astuts i vividors ho toregen quasi tot, i els més revestits de poders, dignitats o reconeixements, gaudeixen d’immunitat, d'impunitat o de submissió.
L’autocomplaença és un mal social, moral i religiós: instal.la en la irrealitat, anul.la la sensibilitat i l’autocrítica, bandeja categòricament qualsevol oposició, fomenta la prepotència i l’orgull, distorsiona la moralitat, promou la passivitat i la permissivitat. L’autocomplaença és molt subtil i traïdora: fins i tot el nostre discurs -crític amb ella- pot estar-ne amarat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada