dilluns, 1 de desembre de 2008

Evocar la utopia (Dilluns-1 Advent)

El profeta Isaïes és un poeta que, com tots els bons poetes, és capaç de transcendir la realitat i fer-nos-la veure amb uns ulls diferents: nets, oberts, esperançats, confiats. El càntic vibrant que hem escoltat, i que trobem repetit fil per randa en el profeta Miquees, ens recrea un futur amarat d’utopia. Jerusalem esdevindrà el cap i casal de la presència de Déu; una presència que serà pacificadora, reconciliadora, confraternitzadora.

Isaïes té la capacitat imaginativa, la mestria literària, i la sensibilitat religiosa de fer-nos assaborir la utopia, d’esdevenir un bàlsam purificador de la nostra imaginació, pensaments, llenguatge i accions, a voltes recargolats, mesquins, barroers i de baix sostre.

Isaïes ens posa la mel a la boca del que estem destinats a fruir. Isaïes ens posa la mel a la boca d’un futur de plenitud en Déu, que el temps d’Advent ens evocarà durant aquestes setmanes.