Les festa de la Immaculada Concepció, forma part de les moltes i variades celebracions, que al llarg de l’any, es dediquen a Maria. No cal que ens aturem a citar-les perquè estariem estona. Deixant de banda la preeminència religiosa i teològica de Jesús, tanta celebració mariana reflecteix que Maria representa el rostre popular i proper de la religió.Diguem-ho clar, els rostres de les religions, al menys de les monoteistes, són masculins. Jahvè, Déu, Al.là, tenen rostre i tipologia masculina. Els seus portaveus - Moisès, Jesús, Mahoma- també són masculins. No obstant, aquest Déu monoteista reflecteix trets femenins importants com la compassió i la misericòrdia, que brollen d’unes entranyes maternals que es commouen per la humanitat. No és endebades que les antigues religions gregues, romanes, mesopotàmiques, egípcies, cananees, tinguéssin en el seu panteó, divinitats femenines. Actualment, l’hinduisme n’és una expressió. Les religions, sigui de la forma que sigui, no poden arraconar el rostre femení de Déu, perquè es tornen rígides, inflexibles i autoritàries. La figura femenina dóna proximitat, tendresa i empatia a la religió.
Per això Maria té tanta popularitat dins la tradició cristiana més enllà del motius púrament teològics com la seva assumpció i la seva immaculada concepció. Maria representa el rostre femení de la divinitat. Maria representa la festa religiosa alternativa, allunyada d’encarcaraments i rigideses. Maria representa la religiositat natural, senzilla, popular, que surt del cor. Maria representa una religiositat de davantal i espardenya.
Després de dècades d’un pietisme marià exagerat, promugut per les mateixes autoritats religioses i polítiques, per compensar el seu rigorisme i autoritarisme, ens trobem ara, en temps de democràcia i de laicitat, que no sabem com celebrar aquestes festes marianes. Si ho fem com abans ens sonen a pietisme caducat i a nacionalcatolicisme. Si ho fem com ens diu la litúrgia romana masculina ens quedem amb gust a poc. Una forma de celebrar amb sentit i actualitat a Maria és posant de manifest la seva feminitat, la seva condició de dona, prèvia a la seva capacitat de convertir-se en mare. A l’evangeli, la dona, Maria, és la persona sensible, receptiva i oberta a la divinitat abans de ser un subjecte matern. Maria, té la capacitat d’acollir la divinitat no perquè pot ser mare, sinó perquè és primerament un ésser humà femení. Si mirem a Maria únicament com a subjecte matern aleshores Déu es pot convertir en un simple fecundador. És en un segon moment, i en virtut de la seva condició femenina, que Maria concreta aquesta acollida en forma de maternitat. La maternitat de Maria no és la causa de la crida divina, sinó la seva conseqüència.
Si ens aproximem amb aquests mateixos paràmetres a la primera lectura, constatem que malgrat el desgavell ocasionat pels humans, la dona, tipificada per Eva manté la seva dignitat i la seva integritat i esdevé, malgrat tot, la mare de tots els vivents. Parlar d’Eva és parlar de la dignitat originària de la dona. Parlar de la Immaculada Concepció de Maria és parlar de la dignitat originària de la dona. Celebrar una festa mariana és reivindicar la dignitat originària de la dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada