dimecres, 3 de desembre de 2008

Mar Saba (Dijous-1 Advent)

La tomba de sant Joan Damascè està gelosament custodiada pels monjos greco-ortodoxes del monestir de Mar Saba, l’indret on ell mateix visqué a finals del s. VII i principis del segle VIII.

Aquest monestir, l’origen del qual es remunta a l’any 439, està emplaçat dins el territori de l’Autonomia Palestina, a prop de Beit-Sahour i de Betlem, en la vessant sud del torrent de Cedró, el torrent que té origen al peu de la muntanya de les Oliveres i que s’endinsa pel desert de Judà lliscant muntanyes avall fins a desembocar en el Mar Mort.

El monestir de Mar Saba expressa, i no només per proximitat geogràfica, el que Isaïes descriu sobre la ciutat emmurallada de Jerusalem: és un indret protegit per muralles, sojorn de persones justes i fidels, on es respira pau perquè hi ha confiança en Déu.

És un monestir que sembla impertorbable al pas del temps i que observa, aparentment aliè, les escaramusses que tan sovint s’esdevenen en aquella zona entre israelians i palestins.
És un monestir edificat esglaonadament damunt el terreny pedregós de la vall, on paret i roca es fusionen harmoniosament. És un monestir on prenen un relleu especial els mots d’Isaïes: “Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna”.