dijous, 25 de desembre de 2008

Nadal del Senyor de 2008

Els mitjans de comunicació ens dèien, fa poc, que l’índex de natalitat a Catalunya fa trenta anys que no era tan alt. Els nous immigrats i l’anomenada generació del baby-boom en edat de tenir fills són el motiu d’aquest increment.
No ens calia que els mitjans ens donéssin aquesta notícia. La nostra perspectiva quotidiana ja ens ho manifesta: pel carrer veiem més dones embarassades; en les nostres famílies o en famílies properes hi ha embarassos i nous nats; amics nostres o joves de la comunitat cristiana també estan embarassats o acaben de tenir una criatura; els avis de la comunitat cristiana ens anuncien que tenen un nou net o neta.
Hem de reconèixer que un nou nat és una nova vida que ens omple de vida: ens meravellem de veure crèixer la panxa d’una dona embarassada, ens embadalim amb els moviments desgavellats d’un nou nat, ens admirem dels rapidíssims progressos que fan durant els primers mesos de vida. En definitiva, gaudim del miracle de l’existència humana, ens reconciliem amb la vida i la mirem amb més amabilitat i agraïment.
El naixement de Jesús, com el de tot nou nat, irradia vida al seu voltant. Però la seva condició divina el fa portador de vida divina, de vida en majúscula. Aquest és el plus, el valor afegit del seu naixement: Jesús esdevé un infant manifestament i plenament embolcallat de Déu.Això és el que celebrem per Nadal: que s’ha de viure la vida en lletres majúscules i no en lletres minúscules; que la vida sense la seva dimensió transcendent queda escapçada i aigualida; que la vida sense fe pot ser molt autèntica, profunda, bona i emocionant, però es queda sense perspectiva, sense horizó, es queda tancada en ella mateixa. La vida en Déu és rica en vivències, oberta en matisos, ample en possibilitats.
Quan diem que el ritme de la nostra societat és estressant, i ho convertim en virtut o en una malaltia ben vista, en el fons estem reflectint el neguit d’una vida que s’oblida del més enllà. Per això omplim adeleradament la nostra vida amb mil coses: per gaudir o patir l’instant, i aquest afany per l’ençà ens diluex el desig de l’enllà, i com diu la dita: “Qui dies passa, anys empeny”.
Nadal ens endinsa, amb molta naturalitat, en el misteri de la nostra vida. Nadal ens fa descobrir que la nostra existència, sense Déu, perd pistonada. Un Déu que, com ens dèia la carta als Hebreus, s’havia manifestat prèviament de moltes maneres, totes elles bones, però amb Jesús ho fa de forma definitiva, per deixar clar -per sempre més- que la vida humana sense Déu no s’entén ni té sentit.
Un Déu, que segons l’evangeli de Joan, en Jesús ha plantat la seva tenda al costat de la nostra, perquè contemplant-lo, aprenguem a mirar el cel, i aprenguem a mirar el germà. I de l’abundància de la seva plenitud, tots en rebrem gràcia sobre gràcia.
Bon Nadal!

2 comentaris:

Francesc xerric ha dit...

Jordicaputxí, tens un do que fa que ens arribin les coses grans emprant només el llenguatge bonic de les coses petites.

“Ençàs” i “enllàs” , tot al seu lloc! Bon Nadal!!

jordicaputxí ha dit...

Gràcies, però això de l'ençà i l'enllà ho he copiat del Jordi Llimona.