diumenge, 28 de novembre de 2021

ELS DOS ADVENTS

 

Em sembla de veure un gran contrast entre els dos “advents” que amb un mateix objectiu, la celebració del Nadal, coincideixen a casa nostra i en tot el món, de fet, durant aquests dies previs al 25 de desembre.

 Un és, el direm així, l’ADVENT DEL PARE NOEL. Aquest “advent” ve anunciat en molts llocs darrerament amb l’encesa oficial dels llums de neó dels nostres carrers. Llums que volen donar un to d’alegria, de color, a les nostres nits cada cop més llargues i fosques. Però llums fredes, al cap i a la fi, que a més enguany venen amb l’amenaça de ser més cares que mai pel negoci de les companyies elèctriques. També aquest “advent” ve anunciat per les botigues (aquest any més esperançades que mai de poder fer una mica de caixa després de la llarga pandèmia) que ens demanen comprar, comprar i comprar, fins i tot allò que veritablement no necessitem, però que s’entesten a dir-nos que sí que ho necessitem i que ens faran millors, més feliços i més guapos. Tot i que ens resulti simpàtica la figura d’aquest rialler ancià panxut i de llargues barbes blanques ple de regals, és l’advent del consumisme que segueix posant divisions entre els qui poden consumir i els qui s’estan consumint de fam o de fred arreu del món. Aquest “advent” espera el Nadal... per fer negoci.

 Però els cristians celebrem l’ADVENT DE JESÚS. El salm que avui escoltarem ens diu que El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels i per això no és un advent aparatós. Hi ha llums, però no als carrers, sinó dins les llars i al voltant d’un Pessebre, perquè volen imitar el cel estrellat que va voler prestar modestament la seva llum al Fill de Déu que arribà Ell mateix humil com un nen vulnerable. A l’església, una corona de flors d’hivern i de molsa abracen quatre espelmes que ens marquen, al compàs de les setmanes, que Déu acompleix les seves promeses per fer-se un dels nostres, per compartir les nostres penes i alegries. I la litúrgia, que barreja textos que ens parlen de la darrera vinguda i la primera volen posar en el nostre cor l’esperança d’aquest Déu que vol venir a casa nostra, si el deixem, CADA DIA i que ens diu que esperar-lo és treballar ara i aquí per a fer més humà el món nostre, igual que Ell va fer no dient només que ens estimava, sinó baixant al nostre món i demostrant-lo. Aquest Advent espera el Nadal, en canvi, per viure i cridar als quatre vents que no hi ha pau, justícia ni solidaritat veritables si no imitem Jesús des del seu humil bressol fins a la creu. Aquest diumenge encetem, doncs, un temps preciós per a discernir quin dels dos “advents” celebrarem.