Déu compleix les promeses (Diumenge 1 Advent)

“Compliré aquella promesa que tinc feta”. Ho deia Iahvè per boca del profeta Jeremies per anunciar la vinguda del Messies, el salvador d’Israel i de Judà. Ell serà la presència visible de Déu, que actuarà amb justícia i amb bondat. Se l’anomenarà: “El Senyor és el nostre bé”.

La promesa divina d’un Messies no esdevé cap promesa vana, com acostumen a ser tantes promeses humanes que es converteixen en paper mullat; no cal posar exemples. En canvi, la promesa divina del Messies s’acomplí amb Jesús de Natzaret, que materialitzà les paraules del profeta Jeremies. La salvació de Déu es concretà a la terra amb Jesús de carn i ossos, però es culminà al cel amb Jesús ressuscitat i assegut a la dreta del Pare, obrint-nos un camí segur per accedir a la vida de benaurança. Aquesta esdevé l’altra promesa, ara proclamada per Jesucrist, que hi haurà benaurança a la fi dels temps a través d’Ell si sabem buscar-la i encarrilar-la des d’aquí. Per això Jesús diu a l’evangeli: “Estigueu atents sobre vosaltres”, “Estigueu alerta pregant en tota ocasió”. Es tracta de no deixar-nos entabanar per promeses humanes que proposen el cel a la terra, quelcom impossible; o deixar-nos convèncer amb propostes d’inferns suportables amb l'argument que el cel no existeix. A l’evangeli, Jesús exhorta a alçar el cap ben alt i a mantenir-nos drets quan ell vingui a la fi dels temps. Serà el senyal que hem confiat en la seva promesa: perquè si confiem en promeses humanes ¿per què no hem de confiar en la promesa de Jesucrist?

Sant Pau animava als cristians de Tessalònica a creure en aquesta promesa, a comportar-se dignament per assaborir-la, i a deixar-se encoratjar per l’esperit diví mentre aquesta no arriba: “Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el dia que Jesús vindrà amb els seus sants. Amén”.

Aquesta invocació de sant Pau podria ser el nostre desig per aquest l’Advent, perquè encara sacsejats per les conseqüències de la pandèmia, l’espera confiada en la salvació divina refermi els nostres cors, que és el mateix que dir que refermi la nostra esperança, que és el mateix que dir que refermi les nostres ganes de trobar-nos comunitàriament cada diumenge per esperar plegats la seva vinguda.