“La seva reialesa no decaurà”, era la darrera frase de la profecia de Daniel. Fa referència al Fill de l’Home, el jutge escatològic de la fi dels temps mencionat la setmana passada, el Messies d’Israel que irromp a la terra per instaurar el regne de Déu. La lectura cristològica és fàcil de fer: Jesús esdevé aquest personatge que implantarà el regne de Déu per sempre més. Mentre els reis, imperis i dominis humans acaben morint o caient, el regne de Déu creix silenciosament mentre no arriba el moment de la seva consumació solemne i eterna. Aquesta és l’espera esperançada dels creients, que ens encoratja a viure el present de manera atenta i que ens projecta vers un futur de plenitud amb Déu, gràcies a Jesucrist Rei.
L’Apocalipsi de sant Joan, que anirà prenent protagonisme durant el temps d’Advent, anuncia la vinguda final de Jesucrist: “Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls”. Jesucrist es proclama com l’Alfa i l’Omega, com el principi i la fi de tot, amb la prèvia que “ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang”. Per tant, gaudim aquesta benaurança terrenal per esperar més ardentment la benaurança celestial.
A l’evangeli, Pilat pregunta a Jesús si és el rei dels jueus. La resposta és que sí, però especificant que la seva reialesa és molt diferent de les reialeses humanes, sempre condicionades i sempre volubles. La reialesa de Jesús és messiànica, per tant, poderosa i alliberadora, tant interna com externament. Per això Jesús proclama: “Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu”. La veritat és sempre alliberadora, per això la veu de Jesús, entronitzat com a rei, allibera de discursos enganyosos i de discursos falsos. Crist Rei és el gran testimoni de la veritat, que embolcallada d’autoritat i de poder, destrona els reis de la mentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada