Com més serem, més riurem (Diumenge 33)

“En aquell moment serà salvat el teu poble” és una frase magnífica que hem escoltat en el llibre de Daniel. La lectura parlava de desgràcies mai vistes fins aleshores, com ens ha succeït amb la pandèmia. Però sobretot anunciava la presència de l’àngel Miquel que, per a la tradició jueva, a més de ser el cap dels exèrcits celestials, esdevé el principal protector d’Israel. La intervenció angelical significarà la salvació del poble, dels inscrits en el llibre de la vida, que és el mateix que dir en el llibre dels creients, on podem afegir-nos-hi els qui formem la tradició cristiana. El relat anunciava la irrupció de la fi dels temps i l’advertiment del judici, que proclamarà la sentència per a la vida eterna o la reprovació eterna. Una sentència que, més que posar-nos la por al cos, ens ha d’encoratjar a la responsabilitat.  Tenir el nostre nom escrit en el llibre simbòlic de la vida pel sol fet de ser creients, esdevé un regal immerescut. La nostra única tasca és procurar que no ens esborrin del llibre a causa de la nostra irresponsabilitat.

Per aquesta raó, la carta als hebreus proclamava el potencial redemptor dels pecats realitzat per Jesucrist en les altures: “Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats”. Aquest “del tot i per sempre” esdevé un altre regal immerescut: el del perdó constant dels pecats per la sola condició “de ser santificats”, d’estar batejats en el nom de Jesucrist, de creure en ell i de viure esperant el seu retorn.

A l’evangeli, Jesús també parlava de desgràcies com avantsala de la fi dels temps, quan els cosmos perdrà la seva fisonomia i irromprà el Fill de l’home, el jutge escatològic que serà ell mateix. De nou es mencionen els àngels, dedicats a la mateixa tasca que Miquel: “per a reunir els seus elegits”, que vindran en gran comitiva dels quatre extrems de la terra. Jesús aclareix que ningú no sap quan serà la fi dels temps, «només ho sap el Pare». Per tant, si creiem en una vida futura de plenitud, visquem tranquils i confiats, perquè la fi dels temps serà en el moment més propici, no en el més catastròfic. Serà quan estiguem més ben preparats perquè s’acompleixi la profecia de l’evangeli: que els reunits pels àngels del cel esdevinguem una immensa comitiva. Com diu la dita: “Com més serem, més riurem”.