“Aquests són els qui venen de la gran tribulació”. Ho deia el llibre de l’Apocalipsi referent als primers màrtirs cristians, considerats indesitjables per l’autoritat romana, la qual decretava la seva persecució i convertia la seva mort en un espectacle públic. “Aquests són els qui venen de la gran tribulació” també ens remet als tres màrtirs caputxins catalans que el proper dissabte seran beatificats a la seu de Manresa, quan l’Església celebrarà oficialment la seva veneració com a beats. Ells també, com els primers màrtirs cristians, i com tantíssims altres homes i dones, preveres, religiosos, religioses i laics, van ser considerats indesitjables i perseguits, torturats i occits durant la Guerra civil, només per professar la condició de cristians.
Tots ells, i tantíssims altres de qualsevol època i geografia, són “els qui vénen per veure-us de cara, Senyor”, com repetíem en el salm responsorial. Són la multitud de sants i santes celestials, tant els reconeguts com els anònims, que gaudeixen en plenitud la condició de fills i de filles de Déu; una condició que van tastar ‒i que nosaltres també tastem‒ en la vida terrenal gràcies a la fe. Ens ho deia la primera carta de Joan: “Ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem”. Els creients vivim la nostra vida terrenal amb aquesta esperança, confiant de viure la plenitud de fills i filles de Déu en la vida celestial, quan “el veurem tal com és”.
Les benaurances que Jesús proclama en l’evangeli són les pautes de vida per esdevenir fills i filles de Déu: anuncien l’esperança en el món futur i encoratgen a comprometre’ns en el món present per viure’l amb sentit, gaudint d’una felicitat que en lloc d’excitar l’adrenalina la pacifica. Les benaurances de Jesús són propostes difícils de pair pels tòpics de felicitat que floten en la superficialitat social, però garbellant més a fons, ens adonem que aquestes propostes constitueixen l’essència de qualsevol ésser humà que vol viure en harmonia amb ell mateix i amb els altres: sense pretensions, sense evasions, sense fums, sense doble cara, sense intransigències, sense justificacions, sense agressivitat, sense amagar el cap sota l’ala. Si som capaços de fer tot això, celebrem-ho! A la terra seguríssim que no tindrem cap recompensa, ans al contrari; però al cel, on hi ha tots els sants i santes, sí que la tindrem: “La vostra recompensa és gran en el cel”, afirma Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada