“No ets lluny del Regne de Déu”, li respon Jesús a un mestre de la Llei que debatia amb ell sobre el manament més important de la Torà. La sintonia dels dos interlocutors és total: coincideixen en la citació del Deuteronomi d’estimar Déu sobre totes les coses i en la citació del Levític d’estimar els altres com a un mateix. De fet, la frase “No ets lluny del Regne de Déu” vol subratllar que el missatge de Jesús i el missatge de la Torà convergeixen: són propers i compatibles malgrat les dues tradicions religioses hagin optat per camins de confrontació i recel enlloc de seguir camins paral·lels i cordials. El judaisme no és lluny del Regne de Déu si compleix els manaments de la Torà resumits en estimar Déu i els altres. El cristianisme no és lluny del Regne de Déu si compleix el manament de Jesucrist: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”, fonamentat en els dos manaments de la Torà.
La tradició jueva i la tradició cristiana coincidim en aquesta visió transcendent de l’existència, centrada en un Déu creador, bo, fidel, just, misericordiós i salvador. També coincidim en formar comunitats que exigeixen un comportament concret, cara endins i cara enfora. Es tracta de la dimensió vertical i creient de la vida que es complementa amb la dimensió horitzontal i social de la mateixa. Són les dues realitats de la condició humana, malgrat escoltem veus que tracten amb desdeny o neguen la dimensió vertical de la nostra existència amb l’argument que no és tangible ni visible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada