“La seva claror no s’apaga mai”. La frase fa referència a la saviesa, elogiada llargament en la primera lectura. Aquesta inspirada evocació del llibre de la Saviesa no es refereix al seny català, ni a l’acumulació de coneixements de tota mena, sinó a la saviesa que s’adquireix silenciosament respirant aires divins. L’autor la considera millor que posseir ceptres i trons. Diu que les riqueses són no-res al seu costat, que ni les pedres precioses es poden comparar amb ella, ni tot l’or del món ni la plata. Fins i tot, que supera la salut i la boniquesa. En un primer moment, podríem dir que l’autor exagera en les seves apreciacions, però si hi reflexionem, constatarem que totes les coses mencionades s’apaguen tard o d’hora, o ens apaguem nosaltres per fruir-les. Però la claror de la saviesa divina no s’apaga mai. Ho il·lumina tot de manera discreta però efectiva. Il·lumina l’anima humana i l’omple d’una pau i d’una confiança que res del que hem mencionat podrà mai aconseguir.
La fórmula per aconseguir la saviesa divina la proporcionava el salmista quan proclamava: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor”. Assumir que els nostres dies tenen data de caducitat i que el nostre cos acabarà en un taüt ens orienta de manera decidida vers l’essencial, desempallegant-nos del que és accessori i que manlleva la nostra llibertat interior i exterior.
La saviesa divina se’ns comunica a través de la paraula de Déu, que com explicava la carta als Hebreus: “esclareix les intencions i els pensaments del cor”. És a dir, la paraula de Déu ens orienta vers la veritable saviesa, sovint enterbolida per savieses que inflen i que no omplen.
Jesús, a l’evangeli, també ens indica el camí de la veritable saviesa: fer renuncies per seguir-lo. “Vine amb mi”, diu Jesús a l’home ric, que vol fer un pas endavant en la seva vida creient, però no s’atreveix. Per aquesta raó Jesús qüestiona els rics sense miraments, perquè les possessions els condicionen excessivament, privant-los de la llibertat necessària i de l’empenta necessària per accedir a la saviesa divina que ell encarna. El missatge de Jesús és clar: cal fer renúncies, que és el mateix que dir que cal fer opcions. No es pot tenir tot a la vida. Cal triar, i com més clara sigui l’opció per Déu i per Jesucrist, i com més grans siguin les renúncies per Déu i per Jesucrist, més clars i més grans seran els beneficis de tota mena. Provem-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada